Reexplorant les notes d’un dels tallers de Restarting de fa gairebé un any, abans de la Covid, quan ens vam reunir a les instal·lacions de la Fundació Èpica aquí a Badalona, em crida l’atenció la rellevància del que s’hi va discutir, particularment pel que fa a Can Ruti, amb una mirada més àmplia del potencial de Badalona per contribuir a la consecució dels objectius de desenvolupament de les Nacions Unides 2030. Són quatre parts interconnectades, pintades en grans i àmplies pinzellades. Aquí les teniu:

1. Can Ruti, amb col·laboracions amb l’Ajuntament, continuarà fomentant sinergies amb altres hospitals i centres d’innovació de tot el món, adaptant les bones pràctiques d’altres ciutats europees com Manchester i la seva impressionant iniciativa d’innovació en salut. A més, Badalona donarà suport a la identitat d’un nou “Campus Badalona”, que comprèn no només l’actual campus de Can Ruti, sinó també una xarxa d’empreses associades que creïn sinergies entre salut, recerca i innovació, tal com han explicat col·legues meus en articles anteriors a Línia Nord.

Entre aquestes, hi hauria una nova “escola d’infermeria” que pugui atraure talents tant locals com internacionals, amb clars vincles amb ofertes de Formació Professional dual alineades amb el potencial intel·lectual i econòmic més ampli de Badalona. Des de formadors en eines digitals (incloent-hi drons, telemedicina, impressió 3D…) fins a dissenyadors d’educació i formació i proveïdors de continguts que impliquin la creació d’eines virtuals d’aprenentatge, gamificació per a l’educació i molt més.

2. Aquest “Campus Badalona” arribaria al mar, implicaria entitats de tot Badalona i interactuaria amb entitats de tota la costa: s’estendria cap a Mataró i, a través de la CACI i de possibles universitats i startups col·laboradores, travessaria el riu Besòs i penetraria en la innovació del Districte [email protected] de Barcelona.

Les infraestructures actuals com el BCIN finalment s’utilitzarien per atraure investigadors, innovadors i també organitzacions sense ànim de lucre que donarien suport a la participació ciutadana en la ciència.

3. Ajudant a mantenir l’ecosistema de la ciutat per a la innovació i la investigació, ancorat pel “Campus Badalona”, la ciutat mostrarà el seu aparador digital de finestreta única que permet a persones i entitats de fora de Badalona (i també de dins) trobar socis per dur a terme iniciatives nacionals i internacionals. Aquí, les pimes poden unir-se a iniciatives d’investigació i innovació i trobar finançament del sector privat (de manera similar a la “Carta” de Mataró o a la “Start Up Grind”, donant més visibilitat a les empreses). Les organitzacions de la societat civil i les escoles podran promocionar-se i trobar suport per a la seva educació, formació, aprenentatge permanent i iniciatives de Citizen Science. Startups, innovadors socials i business angels podran trobar-se per a iniciatives mútuament beneficioses.

4. Aquest nou “Campus Badalona” s’acompanyarà d’espais naturals, paral·lelament a una mobilitat urbana sostenible. La investigació mostra que els espais verds (parcs urbans, jardins, carrers arbrats…) ofereixen beneficis per a la salut en adults, com ara una reducció de l’estrès, una vida més llarga i una millor salut general i mental global. A més, els nens es beneficien d’ambients verds per tenir millors capacitats d’atenció, desenvolupament emocional i conductual i fins i tot canvis estructurals positius en el cervell.

I, per descomptat, hi ha el nostre mar Mediterrani. De fet, l’impacte d’aquest gran espai blau sobre la salut s’associa amb nivells més alts d’activitat física a l’aire lliure que, al seu torn, es tradueixen en beneficis per a la salut mental (reducció de l’estrès, benestar autopercebut i autonomia). Afegiu a això els atractius de la nostra alimentació i dieta locals, opcions d’estil de vida, esports, patrimoni cultural i arts. Cadascun, per dret propi, és un atractiu per a la investigació en salut física i mental, projectes col·laboratius i futures carreres.

És evident que aquest nou “Campus Badalona” que s’imagina Restarting serà capaç d’atraure més talents i inversions. Podrà crear sinergies amb més universitats, innovadors i inversors per impulsar i donar suport a iniciatives ecològiques transformadores (hospitals energèticament eficients). Podrà unir forces amb un innovador institut culinari de Badalona (dietes alimentàries locals), Living Labs, centres especialitzats de teràpia i noves aventures basades en el rendiment que fusionin l’art i la ciència per tal de fer nous descobriments en les neurociències i la salut mental (Fundació Èpica).

Un darrer assumpte: ¿què ha fet que una ciutat com Manchester sigui capaç d’unir forces públiques i privades per reinventar-se de les seves arrels industrials i convertir-se en una ciutat far d’innovació relacionada amb la salut? La resposta breu és que Manchester tenia la voluntat política d’establir una estratègia per a la ciutat independentment de les consideracions electorals a curt termini.

El repte és clar: amb noves oportunitats de finançament per al 2021-2027 (Next Generation, Horizon Europe), les autoritats de Badalona, amb aportacions d’actius de la ciutat com Restarting, haurien de començar a establir un pipeline diversificat d’iniciatives interconnectades, grans i petites, comptant amb una de les seves preuades institucions, el campus de Can Ruti, de cara a un món post Covid. Tant se val que Winston Churchill no digués en realitat “mai et perdis una bona crisi”: el missatge ens ressona.