Molts badalonins i badalonines ens veiem obligats a treballar o estudiar fora de Badalona, molt sovint a Barcelona o a municipis del Baix Llobregat o dels dos Vallesos. Això vol dir que cada dia milers de veïns i veïnes agafem el metro, el bus, el tren o el vehicle privat per desplaçar-nos als nostres llocs de feina en uns trajectes que sovint voregen o superen l’hora.
Per tant, cada dia dediquem dues hores –anada i tornada– a desplaçar-nos. Deu hores al llarg de la setmana. I al llarg de l’any (excloent vacances i festius), unes 456 hores. O el que és equivalent, 19 dies sencers dedicats a anar i tornar de la feina.
19 dies que no podem dedicar a estar amb les nostres famílies, a les cures, a disposar de temps per a nosaltres, mirar una sèrie o llegir un llibre, ni tampoc a participar de la vida associativa de la ciutat. Això és qualitat de vida. De fet, és mala qualitat de vida.
Per això és important fer de Badalona una ciutat on es pugui treballar i estudiar. Obrir la ciutat a llocs de feina de valor afegit i amb salaris dignes. Formar la nostra gent per poder accedir a aquests llocs de feina. Formació i treball, educació i feina, eines imprescindibles per generar oportunitats.
Juntament amb l’accés a l’habitatge, aquests conformen els tres pilars de les polítiques republicanes que defensem per a Badalona. I lògicament sense oblidar-nos d’allò que avui és urgent, com la situació que pateixen els nostres equipaments, la seguretat i el civisme, la neteja o la modernització del nostre Ajuntament.
En aquest sentit, vam treballar la proposta de convertir la CACI en un centre tecnològic amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Un projecte que tenia com a finalitat convertir aquest edifici en un espai de recerca internacional amb la Fundació CIM –dedicada a la impressió 3D i a la manufactura avançada en plàstic, metall, ciment i cèl·lules–, la formació professional i universitària (amb la UPC), la promoció econòmica del teixit empresarial badaloní (amb Reactivació Badalona) i la difusió d’aquesta tecnologia a la ciutadania de Badalona amb l’Ajuntament al capdavant.
Un projecte a quatre mans, amb una governança compartida entre la UPC i l’Ajuntament de Badalona i una inversió de 7,5 milions d’euros: 3 milions de l’Estat –fruit d’un acord entre Esquerra Republicana i el PSOE– i 3,5 milions municipals.
Transformar la CACI en un centre tecnològic no era fruit de l’atzar. Era una peça d’un trencaclosques que havia de permetre la reindustrialització de Badalona amb llocs de feina de valor afegit. Transformar el carrer Eduard Maristany en un eix de l’economia del coneixement des de Sant Adrià de Besòs fins a la nostra ciutat amb el Campus Besòs de la UPC, el futur Catalunya Media City a les Tres Xemeneies, el Port i la CACI. Una dinamització que ha d’aportar un canvi de model al Polígon Sud i que només és possible si prèviament hi ha inversió pública.
Això s’anomena tenir un model de ciutat a mitjà i llarg termini, per sobre dels interessos electorals i del tacticisme polític. Un model per fer millor la vida de la gent. I Esquerra Republicana el tenim.
El govern d’Albiol va decidir aturar el projecte i retirar la inversió compromesa per part de l’Ajuntament. Mentre la UPC i altres grups municipals buscàvem un finançament alternatiu amb la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, el Partit Popular va descartar definitivament el projecte amb l’anunci de la Ciutat de la Música a la CACI.
La proposta ha estat molt ben rebuda pel Conservatori i l’Escola de Música que fa anys que esperen un equipament digne, just i necessari que vagi acompanyat d’una inversió municipal per a la cultura.
Però és una proposta que el Partit Popular fa des de la superficialitat, sabent que es tracta d’un deute històric amb la cultura i amb la mirada posada en el 2027 i no pas a transformar la ciutat. El govern no ha explicat quin model hi ha al darrere, ni quines dinàmiques es volen generar.
No és el mateix saber guanyar eleccions que saber governar. Albiol ha demostrat que sap guanyar eleccions i això ho fa amb nota. A les eleccions del maig molts badalonins i badalonines li van fer confiança. Una força que dedica a revalidar resultats d’aquí a quatre anys i no pas a encarar els reptes estructurals que fa dècades que Badalona té pendents.
Badalona ha expulsat la UPC i amb això ha perdut l’oportunitat de disposar d’un centre referent a nivell internacional, que formi els nostres veïns i veïnes en sectors competitius amb una demanda creixent i que faci d’atracció a noves empreses punteres a la nostra ciutat.
L’alcalde ens vol fer escollir entre models, projectes i talents. I jo ho vull tot. Ser capdavanters en feina i educació amb la UPC i ser capdavanters en cultura amb la Ciutat de la Música. Perquè Badalona ho mereix tot i ho necessita tot. El talent d’aquí, el de fora i el de més enllà.
Però bé, disposem de 456 hores l’any –19 dies sencers– mentre anem a estudiar o a treballar per seguir pensant com fem de Badalona la ciutat que ens mereixem més enllà de ser els millors guanyant eleccions.
