Fa uns dies els mitjans de comunicació informaven que a Catalunya, durant el segon trimestre d’aquest any, 4.145 famílies van ser desnonades, segons dades del Consell General del Poder Judicial. Això significa que Catalunya lidera el rànquing estatal en aquesta pràctica tan terrible que utilitzen les entitats financeres per deixar al carrer centenars de milers de persones que no poden fer front a les quotes abusives de les hipoteques.
També ens informaven que a Badalona l’Ajuntament implantarà una taxa el 2017 aplicable a pisos que faci dos anys o més que estiguin buits.
Segons el regidor de l’Àmbit de Badalona Habitable, l’objectiu és que els pisos buits de la nostra ciutat es lloguin. Textualment ha declarat: “La finalitat no és recaptatòria, perquè el que es pretén és ampliar el parc d’habitatges de la ciutat i revertir l’existència de pisos buits en pisos de lloguer”.
No cal recordar que la Llei catalana 18/2007 del dret a l’habitatge permet mesures sancionadores i fins i tot l’expropiació forçosa de la propietat, ja que considera la llar com un bé de primera necessitat i la funció social la principal prioritat.
Aquesta mateixa llei preveu el proveïment d’habitatges a polítiques socials com un servei d’interès general, en la línia del pronunciament europeu en matèria d’habitatge social i com també assenyala la Constitució espanyola, que a l’article 128 diu que “tota la riquesa del país, en les seves diverses formes, i sigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a l’interès general”.
La Llei 18/2007, aquesta Llei del dret a l’habitatge, vol transformar el mercat de l’habitatge de la manera més estructural possible per adaptar-se a les noves realitats del mercat, motiu pel qual regula la reacció pública davant situacions d’incompliment de la funció social de l’habitatge amb diversos instruments, donant sempre prioritat a les actuacions preventives, de foment i d’assistència i seguint les mesures clàssiques de l’acció administrativa sancionadora. L’administració vol aconseguir un parc mínim del 15% d’habitatges destinats a polítiques socials a Catalunya en un termini de vint anys, és a dir, abans del 2027. Si fa no fa, això significa que a Badalona tindríem més de 10.000 habitatges destinats a lloguer social, que són, segons les estadístiques, els que avui estan buits. Hem de tenir present que a Espanya el parc d’habitatge social només representa un 2%, mentre que hi ha un 13,7% de pisos buits.
Per això l’article 2 que parla de les finalitats diu, entre altres coses, que vol fer efectiu el dret a un habitatge digne i adequat per a tothom, tal com estableix la Constitució i l’Estatut i la resta de drets constitucionals connexos.
En l’àmbit municipal, un dels acords en matèria d’habitatge entre els 12 ajuntaments -entre els quals hi ha el de Badalona- que van participar en la trobada impulsada per la PAH fa uns mesos, feia referència a la necessitat de mobilitzar els pisos buits a través de multes coercitives i de sancions, a més d’actualitzar l’inventari dels habitatges buits en cada un dels municipis participants.
Doncs bé, la Generalitat ha recaptat més de 13 milions d’euros amb la primera liquidació de l’impost sobre habitatges buits i només tres ajuntaments han sancionat els bancs i han aconseguit cobrar les multes coercitives que van dels 2.500 als 13.000 euros, en funció de cada ajuntament.
Dèiem al començament d’aquest escrit que el 2017 l’Ajuntament de Badalona implantarà una taxa per a pisos que faci dos anys que estan buits, ja que parteix de la concepció de l’obligació d’ocupació de l’habitatge buit per la propietat. L’ordenança aprovada inicialment té com a objectiu “regular la tramitació dels expedients de verificació d’ús anòmals de l’habitatge en cas d’habitatge desocupat permanentment” i, en el supòsit de desocupació, cal advertir els propietaris de la “possibilitat d’imposició de multes coercitives”.
A la PAH es pregunten: Per què a Badalona sempre hem d’anar darrere de tothom i a més som tan porucs? Algú es creu que els grans propietaris d’habitatges buits a Badalona rebran cap sanció per especular amb un bé de primera necessitat? L’Ajuntament aconseguirà tenir una bossa d’habitatge destinada a polítiques socials? Com solucionarà el reallotjament de les persones desnonades?
No es pot ser a missa i repicant alhora. Cal ser més agosarats i agafar el bou per les banyes si es vol posar fi a tantes injustícies i evitar l’exclusió social de milers de badalonins i badalonines.
