Fa uns dies es va presentar, a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, la Tesi doctoral L’Art Comunitari, Teatre de l’Oprimit i Empoderament: cap a una Acció Comunitària Emancipadora a Barcelona, l’autor de la qual és Rubén David Fernández Carrasco.
La tesi la van dirigir els doctors Moisés Monferrer i Andrés Di Masso i va presidir el tribunal la Doctora Asun Llena.
Rubén Fernández és un professor universitari i activista social que va néixer al barri de Llefià de Badalona a finals dels anys setanta, quan encara hi havia la dictadura.
Des de petit, va participar en les reivindicacions veïnals de Sant Mori, on els seus pares lluitaven per millorar les condicions de vida del barri, que patia l’abandó i el desinterès de les administracions i l’abús de l’especulació immobiliària.
Allà va aprendre els valors de la solidaritat, la democràcia i la justícia social, que el van portar a implicar-se en altres moviments socials al llarg de la seva vida.
En aquells anys, la ciutat de Badalona vivia un moment de transformació social i política. Els veïns i veïnes dels barris perifèrics reclamaven millores urbanístiques, com ara asfaltatge, clavegueram, transport públic o equipaments. Però també exigien una educació pública, gratuïta i de qualitat per als seus fills i filles.
Molts joves estudiants d’EGB es van implicar en la lluita per l’escola pública, participant en manifestacions, assemblees i vagues. Alguns d’ells van ser Francesc Ramón, Antonio Mesa i molts altres. Jo mateix recordo que, quan el meu fill Oriol amb prou feines tenia sis anys, havia d’aguantar les llargues reunions dels seus pares a l’associació veïnal de Sant Mori de Llefià, que sovint s’allargaven fins a altes hores de la nit. Eren temps difícils, però també de gran esperança i il·lusió.
Rubén, actualment, imparteix classes a la universitat i és soci col·laborador d’una cooperativa que assessora i empodera col·lectius diversos que treballen per la transformació social.
En aquest treball l’autor desenvolupa la singularitat d’aquesta modalitat teatral sobre la base de la diferència entre el teatre reactiu i el proactiu. Segons ell, la reactivitat promou l’observació, mentre que la proactivitat implica anar més enllà.
També diferencia entre empoderament i enfortiment, tot reivindicant l’autèntic valor del significat empoderament, avui segrestat i tergiversat per interessos partidistes i, fins i tot, comercials.
A finals dels setanta, la ciutat de Badalona vivia un moment de transformació social i política
De fet, més que diferenciar entre empoderament i enfortiment, fa una tria i prefereix utilitzar el terme empoderament d’origen anglosaxó enfront d’enfortiment, utilitzat a Llatinoamèrica. La tria no és banal, ja que vol incidir en el tema del poder i la seva distribució.
Pel que fa al mètode de recerca emprat, l’autor descriu les decisions preses en el pla metodològic de la recerca, compartint-lo en tres etapes en les quals es descriuen els principals objectius de cadascuna d’elles i els interrogants que han guiat el procés.
També s’argumenta el paradigma de recerca adoptat, clarificant les decisions preses en els plans ontològic, epistemològic i metodològic. A més, s’exposen els aspectes tècnics i procedimentals respecte a la mostra, els participants i la generació i anàlisi de les dades.
Finalment, es fa referència als criteris ètics i de validesa continguts en l’estudi.
A l’índex, es pot observar una estructura detallada del contingut del document. S’hi inclouen seccions com la problemàtica, context i plantejament de la recerca, la fonamentació teòrica, les figures i taules que il·lustren conceptes importants, entre d’altres.
En la fonamentació teòrica s’aborden temes com l’empoderament, els seus orígens, conceptes propers i camins cap a aquest. També s’explora la dimensió empoderadora de la praxi en psicologia comunitària, així com la dimensió empoderadora de les arts comunitàries i el teatre de l’oprimit. Es presenten els fonaments teòrics i la intencionalitat del Teatre de l’Oprimit com a praxi comunitària.
Posar en valor que les persones que venen de la pràctica facin recerca i construeixin coneixement posant en diàleg teoria i pràctica, especialment quan aquest coneixement pot contribuir a la transformació social per aconseguir una societat més justa, equitativa i sostenible, és un dels objectius d’aquest treball.
En les figures i taules, es poden trobar representacions visuals que sintetitzen diàlegs i interseccions en el pla teòric, modalitats del teatre aplicat, estructura dramàtica del Teatre Fòrum, entre d’altres.
En resum, l’autor desenvolupa la singularitat del teatre proactiu en contrast amb el teatre reactiu. A més, es descriuen les decisions metodològiques de la recerca, es presenta una estructura detallada del contingut del document i s’aborden temes rellevants en la fonamentació teòrica, recolzats per figures i taules que il·lustren conceptes importants.
