Es diu que al govern de Badalona hi ha un conflicte que ve de lluny i que ningú ha volgut solucionar. És més, cadascun dels actors principals s’ha tancat en la seva àrea de gestió i no ha volgut assumir que el que es decideix ha de ser cosa de tots, no només del que té la responsabilitat directa. Se suposa que hi ha un sol govern, no diversos, i les decisions són compartides.
Que qualsevol actuació que se suposa que millora la ciutat i soluciona un problema es publiqui com un èxit d’un determinat partit, i no com una actuació del govern, no deixa de ser un senyal d’aquesta manca de coordinació i de complicitat entre els que ens governen.
Aquesta imatge de descoordinació entre els que formen part del govern els ha fet caure en contradiccions i, sobretot, no han aconseguit la complicitat necessària de la ciutadania, que el que vol és evitar la utilització de la institució de manera partidista.
No es pot ignorar el malestar creixent que hi ha als barris per aquest ús partidista, malgrat que també hi ha qui està orgullós del comportament d’una part del govern.
Quan un partit no té la majoria absoluta per governar se suposa que ha de renunciar a algunes de les seves propostes si vol aconseguir arribar a un acord amb les altres forces afins per tal de poder formar govern. De fet, és el que sempre se’ns diu per justificar actuacions no previstes ni prioritàries per a algunes forces, i que ho argumenten utilitzant la frase de “no governen sols”.
Ara el govern es troba davant d’una crisi. El PSC no ha votat el pressupost, ja que segons ha manifestat el seu cap de llista, l’alcaldessa no ha complert la seva paraula, no és de confiança. “Dolors Sabater, entre procés i Badalon, ha escollit procés”, afirma Àlex Pastor (PSC).
Conflicte i crisi són dues coses diferents. El primer ve de lluny mentre que la crisi és en un moment àlgid. La crisi s’ha d’interpretar com una oportunitat no necessàriament pertorbadora i destructiva. Podria servir per desencallar un conflicte que s’arrossega de fa temps i que no afavoreix ni uns ni altres. Cal seure i analitzar les causes, si és que hi ha voluntat de superar aquesta situació. A vegades la crisi no es gestiona bé perquè una de les parts no reconeix que existeix. Per això, cal abordar la situació amb transparència i valentia. I tota la confiança per identificar les arrels del problema si es vol posar fi a la confrontació.
Ara el govern local té l’oportunitat d’aclarir les coses, reconèixer els errors i rectificar per evitar continuar amb aquesta situació que no beneficia la majoria dels ciutadans. Diuen els experts en resolució de conflictes que per solucionar-los cal aconseguir crear unes condicions favorables a totes les parts. Ningú s’ha de sentir incòmode o menystingut.
Possiblement, la no aprovació del pressupost no és deguda al desacord amb la proposta presentada, tot i que sempre hi ha coses millorables o prioritàries segons quina sigui l’opció política. Per això s’han de clarificar les coses i manifestar que hi ha voluntat d’arribar a acords.
Un bon amic em diu que ara seria un bon moment per reestructurar el govern i aconseguir que altres organitzacions polítiques entressin a formar-ne part. A Badalona, si es vol evitar que la dreta torni a governar, cal un pacte de govern entre totes les forces progressistes. I ara tenen la millor oportunitat d’implicar-se els uns i de reconèixer errors els altres, aprovar un pressupost que ha de ser de tots i solucionar problemes que s’arrosseguen fa massa temps.
Badalona no pot continuar a la deriva, ja que això només afavoreix la dreta populista. Cal un govern que escolti tota la ciutadania i que posi les necessitats de les persones davant de qualsevol altre objectiu si es vol recuperar la confiança de l’electorat.
I un any de govern d’esquerres progressistes pot demostrar al veïnat que una altra forma de governar, que prioritzi polítiques socials i lluiti contra les retallades en drets i serveis, és possible. Aprofitaran l’oportunitat?
