El primer dia de classe, a dos quarts de quatre del primer dijous lectiu de setembre, jo sempre començava la meva presentació de l’assignatura demanant als alumnes que m’escrivissin el que per a ells era una definició de ciutat… Us podeu imaginar tot el que sortia d’aquelles reflexions. L’evidència del pensament, juvenil i poc madur, de la majoria dels alumnes ens deixava definicions i pensaments de la ciutat a priori molt superficials: començaments de frases com “La ciutat és un conjunt de carrers que…” o “Els barris que conformen una ciutat són generadors de…”, etc. D’altres alumnes expressaven alguns pensaments ja més profunds i eren capaços d’atr