Algunes interpretacions electorals volen fer passar bou per bèstia grossa. Es diu que CiU ha golejat, que el tripartit ha estat desacreditat amb uns PSC i ERC molt malparats i ICV-EUiA no tant, que el PP ha tret un resultat històric i que, mantenint-se, C’s ha aconseguit una gran fita. Els resultats són els que són, però estan desdibuixats per la llei electoral i la Llei d’Hondt. I tot afecta, però segurament el més determinant ha estat la crisis i com afecta a cada classe social. El poder desgasta, però no sempre d’igual manera. Per tant, estava cantat que el govern de torn (conjunturalment el tripartit) perdria, igual com perdrà Zapatero. Si mirem el número de vots, és força normal que CiU hagi tret 260 mil vots més que en les anteriors eleccions, ja que no estava al govern i als seus votants no els afecta proporcionalment tant la crisi com a altres sectors. El PSC ha tret 225 mil vots menys perquè ha governat durant la crisi i a una part dels seus votants els ha afectat més la crisi i alguns d’aquests han sentit els nouvinguts com a competidors laborals. Cosa que ha aprofitat el PP per augmentar uns minsos 68 mil vots, que no resulta una pujada gens impressionant com ens volen vendre. Als seus rics votants, la crisi no els afecta i a la gent de classe baixa que també convoquen els han convençut amb el missatge anti-immigració. ICV-EUiA no­més ha perdut 53 mil vots, i és que els votants, a part de força ideologitzats, no són de les classes més baixes, sinó educadors socials, mestres, gent de professions liberals… que no ha patit tant la crisi. També s’apunta que ERC ha perdut 198 mil votants, però si tenim en compte l’irrupció de partits independentistes i sumem els vots d’ERC, SI i Rcat, només se n’han perdut 56 mil, que és el normal per haver estat al govern en temps de crisi. Per últim, C’s vol vendre que té molt de mèrit mantenir-se, però si tenim en compte que ha pogut difondre el seu missatge populista a través dels mitjans de comunicació, els 16 mil vots de més són un ridícul increment. Hem d’estar atents als moviments del govern.

Jordi Oriola. Badalona