Hi ha qui, amb freqüència, utilitza la frase “no es mossega la mà de qui et dóna de menjar”. Se suposa que la gent diu això per recordar que alguns prioritzen defensar uns determinats interessos, aprovant i aplicant lleis i normes que permeten mantenir un modus vivendi a un petit col·lectiu, sense tenir en compte els interessos de la majoria social.
Evidentment, els que tenen la facultat de legislar en una democràcia són el Parlament i el govern. I el govern s’aconsegueix si s’obté el suport de la majoria dels diputats del Parlament.
No cal insistir en la importància dels processos electorals i les despeses milionàries que suposen per als partits majoritaris o sistèmics. Un dels problemes més greus que tenen els grans partits que aspiren a governar és la manca de recursos per afrontar qualsevol procés electoral. És normal que, després d’unes eleccions, es parli del deute d’alguns partits i es facin públiques les dificultats que tenen per reintegrar els crèdits aconseguits.
En un informe del Tribunal de Comptes sobre la situació economicofinancera dels partits polítics, aquest organisme assenyalava la seva preocupació “pel nivell d’endeutament dels partits amb representació parlamentària”. Textualment deia: “Considerant l’especial rellevància de l’endeutament amb entitats de crèdit com a font principal del finançament de les campanyes electorals…”.
Però ara no parlarem del deute milionari que tenen amb els bancs els grans partits espanyols i catalans i altres organitzacions polítiques, deute que ningú explica com es paga. De fet són molts els que parlen de la generositat i complicitat dels poders financers amb els grans partits que, a canvi, no qüestionen aquest modus vivendi i mantenen un sistema injust que permet que s’incrementin les desigualtats entre uns pocs que ho tenen tot i la majoria dels ciutadans que estan al llindar de la pobresa extrema.
L’enquesta sobre les condicions de vida dels espanyols (ECV) de l’any 2015 assenyala que el percentatge de població en risc de pobresa es va situar en el 22,1% l’any 2014. De fet, en el moment de realitzar l’enquesta, l’informe assenyala que el 13,7% de les llars espanyoles manifestaven que arribaven a final de mes amb moltes dificultats.
Dimarts dia 31 de maig, la PAH va presentar una moció al Ple de l’Ajuntament de Badalona en defensa de la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, aprovada pel Parlament de Catalunya. El mateix dimarts, el Tribunal Constitucional va suspendre part de la llei admetent el recurs del govern en funcions del Partit Popular.
Aquesta llei retallava els privilegis de la banca perquè no els permetia executar els desnonaments. A més, els obligava a fer contractes de lloguer social a les famílies i donava eines a les administracions per aconseguir la cessió obligatòria dels centenars de milers de pisos buits que acumula la banca, pisos que no estan complint amb la seva funció social i residencial.
El més curiós és que continuen vigents els articles que fan referència a l’obligació que tenen les administracions -local i autonòmica- a reallotjar adequadament totes les persones desnonades pels bancs i, també, a ajudar a pagar el lloguer a qui està en risc d’exclusió social. Per això, la PAH ja ha denunciat que la Generalitat no està responent a la suspensió d’aquesta llei ni aplica les mesures vigents després de la impugnació.
Després de tot això, algú dubta al servei de qui estan els partits sistèmics?
Recordeu el que passava en una colònia de gats i ratolins? Els ratolins, quan hi havia eleccions, sempre votaven els gats i…
Nosaltres som els ratolins. El pròxim dia 26 de juny votarem els gats?
Hem de resignar-nos a continuar vivint sota la dialèctica dels mercats?
Sense cap dubte hem de votar els ratolins, són més i són dels nostres. Units podem.
