La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca és, segurament, l’únic moviment sorgit del 15-M que s’ha organitzat de manera impecable per aconseguir fer canvis substancials en l’àmbit de les entitats financeres, fent front als abusos que es van produir en molts casos a l’hora de concedir la hipoteca i donant un bri d’esperança als moltíssims afectats que veuen que es queden sense casa, després d’haver perdut tot el que han pagat d’interessos i amb un deute de per vida.
No sé si la majoria de la gent és capaç de posar-se en la pell de les famílies que passen per aquesta situació, si es poden imaginar l’angoixa, les nits sense dormir, la desesperació, la vergonya, la tristesa, la impotència, la frustració, la pena de veure com això afecta la seva vida de parella, els fills, els pares… La que estic segura que és capaç de posar-se en aquesta situació sense patir-la ella directament és Ada Colau. L’he vist amb la veu trencada al Congrés dels Diputats, l’he vist amb llàgrimes als ulls en la presentació dels documents als jutjats per aturar els desnonaments després de la sentència europea, l’he vist defensar la postura de la PAH a la televisió amb vehemència, amb ràbia i indignació.
Pateixo per l’Ada. No es pot mantenir aquest nivell d’emotivitat, segurament també d’estrès, tant de temps. No pot sentir sobre les seves espatlles la responsabilitat de donar esperança a tanta gent. Ella sempre diu que és la PAH en el seu conjunt la que fa la feina. D’acord. Però ella dona la cara i per això coneixem el seu grau de compromís personal i les seves llàgrimes.
Cuida’t, Ada. Et necessitem.
Per Núria Carreras / Centre
