El dia 15 de juny se celebra el Dia Mundial de la Presa de Consciència de l’Abús i el Maltractament de la Vellesa, una jornada que té com a objectiu sensibilitzar sobre aquest greu problema social que afecta la dignitat, els drets i el benestar de moltes persones grans.
Segons les Nacions Unides, entre el 4% i el 6% de les persones grans han patit alguna forma d’abús o maltractament, tant físic com psicològic, econòmic o sexual, i sovint aquest abús es produeix en l’àmbit familiar o institucional.
També l’Organització Mundial de la Salut (OMS) assenyala el maltractament a les persones grans com una de les formes de violència més oculta i més desconeguda.
Aquesta situació es va agreujar amb la pandèmia de la covid-19, que va fer augmentar la vulnerabilitat i l’aïllament de les persones grans. La denegació d’assistència sanitària en algunes comunitats autònomes va ser una de les proves més evidents d’aquest maltractament a les persones grans per part de les administracions.
Les xifres de més de 35.000 persones mortes per covid, o símptomes compatibles, ens demostren la deixadesa i la manca de responsabilitat d’aquells que tenien el deure de vetllar per la salut de totes les persones malaltes.
Som molts els que considerem que cal una investigació a fons per clarificar el que realment va passar durant la pandèmia, ja que no s’entén com, entre les deu regions europees amb major excés de mortalitat durant l’any 2020, hi figuren quatre espanyoles, ocupant el primer lloc la Comunitat de Madrid.
Ara que s’acaben de celebrar unes noves eleccions, resulta incomprensible que els madrilenys hagin tornat a confiar, una altra vegada, en la mateixa persona que va abandonar les persones malaltes i els va negar l’atenció sanitària necessària, ja que no va permetre traslladar els malalts als hospitals, condemnant-los a mort.
Ara bé, més enllà de la pandèmia i dels resultats electorals, les taxes de maltractament a les persones grans continuen sent elevades a les residències i altres institucions tant públiques com a privades, i l’atenció sanitària, els serveis socials i els centre assistencials per a persones grans continuen sent insuficients i inadequats.
Necessitem més centres públics d’atenció a les persones grans, com també un increment de les plantilles de serveis socials per poder atendre les necessitats i les demandes actuals.
Un altre problema que s’ha de resoldre és la manca de formació i els baixos salaris del personal que s’ocupa de l’atenció a les persones residents, així com la insuficiència de personal de la majoria dels centres. Aquests són només dos exemples dels múltiples problemes que existeixen als centres que atenen les persones grans per tal d’oferir un tracte digne i adequat.
Si a això, hi afegim la descoordinació entre els serveis de salut públics i les residències, substituint l’assistència sanitària pública –a la qual tenen dret com qualsevol altre ciutadà– per l’assistència sanitària privada, és evident que l’empitjorament de l’atenció és irremeiable.
Per això, els companys i companyes de la Marea Pensionista, a més de lluitar per unes pensions i uns salaris dignes per a tothom, volem contribuir a difondre aquest missatge de respecte, solidaritat i protecció cap a les persones grans, que són un tresor de saviesa i experiència per a les generacions futures.
Segons les estimacions dels experts, en el conjunt de l’Estat, el 2050 la població major de 65 anys serà del 33,2%, dels quals el 44% tindrà més de 80 anys. Actualment, la població major de 65 anys a l’Estat supera la xifra de nou milions de persones.
Això significa que seran moltes les persones que necessitaran atenció, no només a casa, sinó també en residències. Per això, des de la Marea Pensionista, fem una crida a tota la societat per revertir aquesta situació i garantir el benestar de la gent gran, ja que tot ésser humà té dret a viure amb dignitat, lliure d’explotació i maltractament.
