Han passat més de set mesos des que vaig accedir per primera vegada a la meva vida al càrrec de regidor. Començar com a càrrec públic genera de forma simultània trobades que t’acompanyen dia rere dia. D’una banda, la immensa alegria de poder dedicar-te a treballar pels teus veïns i veïnes, i per un altre, la tensió pròpia de saber que el teu treball afecta directament en la vida de milers de persones.
L’historiador americà Howard Zinn afirmava que “ser regidor és una oportunitat per a portar la justícia social i l’equitat a la vida quotidiana de la gent.” I aquesta convicció és la que ha de moure’ns en les nostres accions. De fet, ser conscient que el teu treball pot contribuir a crear una societat més justa és precisament el que fa que, en moltes ocasions, hagis de mesurar molt bé les decisions que prens, ja que fallar implicaria una cosa tan greu com ser inútil per als teus veïns i veïnes. I parlo d’inutilitat sense por a la duresa que representa el concepte. I és que estic convençut que els debats estèrils i el fet de tractar de treure rèdit polític d’absolutament tot són, entre moltes altres raons, les que ens han portat a un creixement exponencial de la desconfiança dels veïns i veïnes cap als seus polítics. I aquesta desafecció condueix indefectiblement a un resultat que, desgraciadament, veiem en diferents parts del món.
Quan des d’Europa veiem amb estupor els resultats de les últimes eleccions a l’Argentina hem de comprendre que, en la majoria de les ocasions, els populismes guanyen quan els polítics seriosos els deixen espai. I això és aplicable a molts racons del nostre país. Evidentment, el repte en una ciutat com Badalona és majúscul. La sensació de neguit i desconfiança instal·lada han donat com a resultat la situació que vivim, però front això no val el lament permanent. És imperatiu entendre la situació de partida i posar-se a treballar en la direcció correcta. I aquesta direcció no és una altra que la de fer tot allò que un considera bo per a la ciutat, sense oblidar mai el prisma propi ni la gent a la qual un representa.
I aquí són especialment rellevants les paraules del líder comunista Antonio Gramsci, que deia que “el líder de l’oposició és la veu dels quals no tenen veu. És l’encarregat de defensar els seus drets i de lluitar pels seus interessos”. Però, com es defensen els interessos dels qui no tenen veu quan tens davant una majoria absoluta que pot aprovar tot allò que consideri? Sent astut i propositiu. Perquè en aquest escenari no val el tot o res. No valen les posicions maximalistes. El que val és ser capaç d’incidir. Ser capaç de condicionar. I hi ha maneres de fer-ho. Nosaltres per exemple, estem negociant el pressupost municipal amb l’actual govern. I ho estem fent sent propositius. Aportant un prisma del qual un govern de dretes manca, i sent sincers en afirmar que les nostres propostes poden ajudar-los a fer un millor pressupost.
Perquè el govern de la ciutat no ens agrada, però ens agrada la nostra ciutat. I estem convençuts que les propostes que hem presentat són necessàries per a millorar la vida dels seus veïns i veïnes. I les hem centrat en els eixos que considerem imprescindibles. Hem fet propostes per a crear d’una vegada per sempre un departament d’habitatge que funcioni. No podem restar impassibles davant un dels grans problemes de la nostra ciutat. Hem treballat propostes per a dimensionar la plantilla que ha d’atendre les dones que sofreixen maltractament a la nostra ciutat.
Fins al moment, el servei d’atenció a la dona està infradotat, i nosaltres volem revertir aquesta situació. Volem donar-li la volta també als problemes d’accessibilitat que tantes vegades han denunciat les entitats que es dediquen a reclamar millores a la nostra ciutat que sembla que mai arriben. Volem espais per als joves de la nostra ciutat, i en volem en tots els nostres barris, no sols en alguns. Volem millores que creiem poden introduir-se en aquests pressupostos, i creiem que això és precisament fer política útil. Estic convençut que cada petita oportunitat aprofitada és un pas cap a un canvi més gran en la societat. Per això, treballades d’una lògica possibilista. Sabent quina és la meva posició en el consistori, però sense oblidar l’ambició de cap a on volem anar. Una Badalona en la qual les oportunitats no depenguin del bressol en el qual naixem. Evidentment, si governéssim nosaltres, en aquests anys tractaríem d’avançar més de pressa en aquesta direcció, però fins llavors, continuarem fent passos a favor de la nostra ciutat. I a favor de la seva gent.
