Durant moltes setmanes, a Badalona, el rellotge de la plaça de la Vila no ha tingut agulles. Molts badalonins tenen com a centre de referència aquest lloc per trobar-s’hi, ja que és un símbol de la ciutat. És normal que tothom estigui habituat a mirar el rellotge per comprovar si ja és l’hora de la cita o, simplement, saber quina hora és.
Els comentaris dels vilatans respecte a aquesta absència eren molts diversos. Hi havia qui deia que Badalona es va aturar el temps quan va ser triat com a alcalde el candidat del Partit Popular. Altres afirmen que Badalona va perdre l’hora ja fa massa temps. L’empenta i el dinamisme polític i social dels anys setanta es va anar perdent quan, entre altres coses, els partits van abandonar el carrer per instal·lar-se en els despatxos i els moviments socials van renunciar a continuar sent protagonistes de reivindicacions per aconseguir millorar la societat.
Hi ha qui deia que com que no hi havia rellotge érem de primera: a Badalona s’havia aturat el temps i ningú no podrà dir que no arribem a l’hora.
Alguns deien també que com que hi ha un altre rellotge a la plaça Sant Jaume que descompta els dies i les hores que falten per la consulta del 9N, l’alcalde del Partit Popular, a qui l’aterra la idea que la ciutadania voti lliurement i manifesti el seu desig, havia ocultat les agulles perquè ningú s’adonés de com passa el temps.
A ningú se li escapa que, amb aquest alcalde del PP, Badalona ha fet un salt al passat.
L’amiguisme, les sospites de corrupció, el desgavell administratiu, la intolerància, la prepotència, les mentides… són senyes d’identitat que defineixen bé el comportament d’aquest alcalde.
Malgrat la imatge d’home preocupat per la ciutat que es transmet a través dels mitjans de comunicació, la realitat és molt més diferent. Badalona no només ha perdut part de la seva identitat sinó que també el futur dels badalonins i badalonines cada dia serà més desigual. El discurs de confrontació i segregador de l’alcalde s’ha instal·lat en molts dels barris de Badalona, com també la insolidaritat i l’agressivitat.
Badalona, de ciutat acollidora i defensora dels drets i serveis per a tothom, ha passat a ser una ciutat on l’exclusió social i l’individualisme són les característiques predominants. Tot això és mèrit de l’alcalde de Partit Popular.
Ara hi ha un debat obert a la nostra ciutat sobre com i què s’ha de fer i amb qui per recuperar el govern. En principi tothom està d’acord que s’ha d’aconseguir la confluència, no només d’organitzacions polítiques d’esquerres, sinó també de moviments socials en una candidatura unitària ciutadana que tingui com a objectiu prioritari impulsar polítiques socials i la democràcia participativa.
El Manifest aprovat per més de dues-centes persones de procedència diversa i que vol guanyar Badalona aposta per una regeneració ètica i la democratització de la gestió municipal. També prioritza la lluita contra la pobresa i l’atur, pel dret a l’habitatge digne, l’accés universal als serveis públics bàsics, per la convivència… En definitiva, una altra forma de fer política.
Són bones propostes que han generat il·lusió i fan que la ciutadania recuperi la dignitat arrabassada per aquest alcalde del Partit Popular. Ara només cal que ningú posi bastons a les rodes i que aquest projecte comú continuï creixent i arribi a tothom.
