Diuen que de la imprudència i de la inconsciència no pot sortir-ne res de bo. Però fa deu anys, Línia Nord va néixer precisament d’això. No hi ha cap raonament lògic ni científic que pugui explicar la decisió personal de fundar una publicació. Només es pot entendre des de l’estómac. Aquell que ens porta a fer coses irracionals però meravelloses. Coses necessàries, que contribueixen a fer que una societat avanci i sigui millor. El peatge és car, però ve edulcorat pel caramel d’un projecte que neix romàntic i que acaba sent realista. Dels núvols a terra, i si et descuides, al subsol. I torna a remuntar. Qui treballa al gremi sap de què parlo. Tota una temeritat, vaja.
Per això, poder editar i imprimir el número 300 del setmanari Línia Nord no és poca cosa. I més quan ho podem fer des d’una posició de lideratge i rellevància. Som l’única publicació que cobreix tot el Barcelonès Nord i l’únic setmanari amb control de difusió OJD-PGD. El cost personal ha estat molt alt. Però la suor invertida per transformar la quimera en un simple sacerdoci al servei d’un projecte editorial ambiciós dona fruits. Molt de treball, sempre, per mantenir la capçalera viva i fer-la créixer, atrinxerat al timó davant l’ona i la tempesta recurrent. I feliç de fer-ho. Com a fundador, editor i propietari de Línia Nord vull agrair la confiança dels lectors (còmplices fidels) i dels anunciants, als quals els hauríem de fer un monument per seguir apostant per la premsa de proximitat en català, un somni que en el cas d’aquesta publicació ja és una realitat plenament consolidada.
Lamento haver hagut de cohabitar durant aquests últims deu anys amb uns governs municipals que no creuen en el valor de la proximitat en paper. Concretament, en el cas de Badalona hem viscut des de la descarada censura en la inversió publicitària de l’etapa Albiol fins a l’absència absoluta que totes les publicacions patim amb Pastor, passant per l’equanimitat però humil inversió que vam tenir durant el govern de Sabater. Esperem que el nou govern local que sortirà d’aquest dissabte 15 de juny tingui més sensibilitat pels mitjans de proximitat (per tots i sense excloure cap publicació) i faci una aposta clara i contundent pel periodisme que es fa als barris: el més important perquè és el més proper al ciutadà.
I ara què? Ara a seguir. Una mica més madurs, menys romàntics, més forts i menys incrèduls. Vivim un moment social i polític apassionant. Som part d’una col·lectivitat que vol obrir-se pas cap al futur. I Línia Nord, modestament, també ho vol explicar.
