53 veïns del Barcelonès Nord han respost a la crida del Programa Català de Refugi. Una iniciativa a la qual ja s’han sumat 2.600 catalans, que faran de mentors mitjançant grups d’acollida a les persones refugiades que en formin part. Per ara, s’hi han interessat 39 persones de Badalona, 7 de Santa Coloma, 5 de Sant Adrià i 2 de Montgat. A aquestes xifres se sumen els centenars de milers de persones que van aglutinar-se a la manifestació del 18 de febrer a Barcelona sota el lema #VolemAcollir, convocada per la campanya Casa Nostra Casa Vostra, que, alhora, ja compta amb gairebé 122.000 adhesions.
Les xifres parlen soles: un gruix molt gran de la població vol posar el seu gra de sorra davant del drama que estan vivint milions de refugiats d’arreu del món, coincidint a més amb els sis anys des de l’inici de la guerra de Síria.
De fet, els impulsors del Programa Català de Refugi s’han sorprès per l’èxit de la crida. “No esperàvem que ho sol·licités tanta gent, tenint en compte que només hem fet una roda de premsa”, diu Oriol Amorós, secretari d’Igualtat i Migracions de la Generalitat, a Línia Nord. Amorós explica que “s’hi han apuntat persones de totes les edats, sobretot de 30 a 40 anys” i detalla que “un 70% són dones”.
“Els mentors dedicaran quatre hores setmanals durant sis setmanes a acompanyar la persona refugiada en diferents àmbits: l’aprenentatge de la llengua, l’orientació i inserció laboral i la socialització”, explica Amorós, el qual afegeix que “cada grup tindrà un educador social que els orientarà, al qual veuran un cop al mes”. A més, el programa inclou un ajut econòmic per a la persona refugiada que durarà un màxim de 12 mesos, revisable cada tres.
De moment, però, no se sap quantes persones es beneficiaran del programa català. “És gent que ve del programa estatal i a Catalunya n’hi ha 640”, explica Amorós. “D’aquestes, podrien sol·licitar entrar al programa català unes 300 persones, que són les que no haurien aconseguit inserir-se en els 12-18 mesos que dura l’estatal i necessiten més temps”, detalla.
Si fos així, doncs, el volum de mentors davant les persones refugiades que arribarien al programa català seria molt desproporcionat, tenint en compte que els grups d’acollida estan formats per entre 3 i 5 persones.
Segons les dades que proporciona Amorós, amb un màxim de 1.500 mentors ja es cobriria la demanda.
CASOS DENEGATS
Davant d’això, sorgeix el gran problema d’aquesta crisi humanitària. Encara que hi hagi molta gent disposada a ajudar, l’acollida topa amb un carreró sense sortida: els estats estan denegant l’asil a la majoria de persones que el sol·liciten.
Segons explica Pascale Coissard, de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, “el 2015 l’Estat espanyol va denegar el 70% de les sol·licituds d’asil o refugi”. De tota manera, posa èmfasi a dir que el 2016 “el 67% de les resolucions han estat favorables”. Però alerta que aquestes dades “es deuen al fet que la majoria de sol·licitants són de Síria i és molt difícil denegar-les en aquests casos”.
La denúncia de Coissard és compartida pels municipis de la comarca. A Badalona, per exemple, han arribat quatre famílies de refugiats gràcies a les gestions de la Creu Roja i a través del pla estatal d’acollida. Tot i això, l’Ajuntament ha denunciat opacitat i manca de voluntat política per part del govern espanyol a l’hora d’acollir persones refugiades.
Una queixa a la qual també s’hi ha sumat Santa Coloma, que de moment no ha rebut cap família a través del pla estatal. “Estem fent un pla local en col·laboració amb la Creu Roja”, expliquen fonts municipals. Mentrestant, a Sant Adrià, la rebuda de persones refugiades -ara només hi ha una família- ha estat gestionada per la Fundació Cepaim.
Els municipis reflecteixen la realitat d’un Estat espanyol que amb prou feines acull persones tot i tenir un dels índexs més baixos de sol·licitud d’asil de la Unió Europea: tres per cada 10.000 habitants.
Òscar Camps, convidat a Tiana
Paral·lelament a la mobilització i la denúncia pública, molts municipis canalitzen la voluntat d’acollir persones refugiades a través d’actes de sensibilització i divulgació.
A Tiana, per exemple, la sala d’exposicions del Casal acollirà demà a partir de les vuit del vespre una xerrada amb el director de l’ONG badalonina Proactiva Open Arms, Òscar Camps, el periodista Xavi Rosiñol i Jordi Tolrà, de la Fundació Acsar, que estudia el fenomen de la immigració, l’asil i el refugi.
Proactiva Open Arms fa un any que està establerta a les costes del Mar Egeu fent tasques de salvament marítim i ha salvat milers de persones que volien arribar a Europa amb embarcacions precàries. A més, des de mitjans del 2016 l’ONG també té presència a les costes de Líbia, Egipte i Itàlia amb l’objectiu de cobrir la ruta del Mediterrani central, la més perillosa per a les persones que intenten arribar al continent europeu.
D’altra banda, Rosiñol és una de les cares visibles de la campanya Casa Nostra, Casa Vostra, que el 18 de febrer va organitzar una gran manifestació a Barcelona a favor de l’acollida de refugiats en la qual van participar centenars de milers de persones.
L’acte és organitzat per Junts per Tiana (JxT) i Tiana Solidària i serà moderat pel periodista i portaveu de JxT, Isaac Salvatierra.
