L’edifici Venus ha acumulat un llarg oblit per part de les administracions. Foto: Gemma Sánchez/ACN
Els veïns de l’edifici Venus de la Mina fa 20 anys que lluiten pel seu enderroc i per tenir un reallotjament digne. Aquest dijous es presenta al barri, a l’Espai Cultural Font de la Mina, el llibre Objectiu Venus, un recull de textos que expliquen gran part d’aquest procés, des que la Generalitat va decidir que l’edifici havia d’anar a terra fins al 2020. El llibre és la culminació d’un “projecte d’agitació comunitària”, també batejat com a Objectiu Venus, que va néixer el 2019 per recaptar fons per als afectats del bloc.
Quatre anys després, la comunitat implicada en aquesta lluita pot mirar enrere i veure, al llibre, tot el que s’ha aconseguit. Hi col·laboren més de 30 testimonis, entre els quals hi ha grans coneixedors del barri, com els periodistes Andreu Merino, Jordi Ribalaygue i Meritxell Pauné, o persones que hi han treballat molt, com ara Josep Maria Monferrer i David Picó. “Teníem clar que havíem de relatar tot el que havia passat. Fer una memòria. A més, una de les recompenses que oferíem a la campanya de micromecenatge era un llibre del Venus que ha vist la llum tres anys després”, afirma Picó, que ha estat un dels impulsors d’Objectiu Venus, en declaracions al Línia. En definitiva, és un treball col·lectiu amb l’aportació de persones diverses que han volgut involucrar-se en aquesta lluita.
Meritxell Pauné: “A la Mina costa entrar-hi, però un cop hi ets costa sortir-ne”
Per la seva banda, Pauné explica que la seva implicació amb la Mina va sorgir de la cobertura periodística, que va despertar-li l’interès per endinsar-se en les històries del barri. Tant és així que va participar en activitats per conèixer més la Mina i va acabar col·laborant amb entitats del barri per parlar del tracte que rep la Mina als mitjans de comunicació. “A la Mina costa entrar-hi, però un cop hi ets costa sortir-ne. Qui cobreix històries de la Mina s’hi enganxa”, relata Pauné al Línia.
La periodista celebra que es pugui oferir un producte com aquest, que contribueix a la millora de la vida dels veïns. “La Mina sempre ha tingut la consciència que la història l’expliquen els vencedors i que ells no ho són”, diu. Afortunadament, afegeix, aquesta mentalitat ha derivat en iniciatives que relaten “la lluita quotidiana en positiu” i que reverteixen la sensació que “el que passa a la Mina no queda escrit”.
Des del grup de treball asseguren que el llibre és un motiu de celebració. Però han aconseguit l’impacte que perseguien? “Humilment, creiem que sí, que hem posat el tema a les taules que tocava”, assegura Picó. La lluita, però, no s’acaba aquí, sinó amb l’enderroc i els reallotjaments dignes. Tenint en compte els terminis, Picó confirma que la història s’ha de continuar documentant. “La Mariona Giner i el Sergi Pujolar van fer el documental 15 anys del Venus. Ara hem fet un llibre. Encara no sabem el format, però hi haurà una tercera part”, conclou Picó.
