Placa en record a Manuel Fernández. Foto: CUP Sant Adrià
El 3 d’abril és un dia important per a la història de Sant Adrià de Besòs. En concret, aquella jornada del 1973 es va produir l’assassinat de Manuel Fernández Márquez, un obrer que s’estava manifestant en la coneguda com a vaga de la central tèrmica, on actualment hi ha les Tres Xemeneies. Un any més, el poble adrianenc commemorarà aquesta figura amb una xerrada el dia 12 d’abril a l’Arxiu Municipal de Sant Adrià.
A Línia Nord, coincidint amb aquesta efemèride, hem parlat amb el ponent, l’historiador badaloní Jordi Albaladejo, per conèixer el context social i quin va ser l’impacte d’aquella mort. “Amb la xerrada la intenció és fer una visió retrospectiva de principis del segle XX, explicant el context de la mort de Manuel Fernández Márquez”. També hi haurà una reflexió sobre “l’estat de la classe obrera al segle XXI”, afegeix Albaladejo.
A principis dels anys 70, amb la creixent demanda d’energia, es va iniciar l’ampliació de la central tèrmica de FECSA de Sant Adrià. Per poder fer-la possible, era necessari que es treballés nit i dia i va haver-hi involucrats gairebé 1.800 obrers.
Vaga de la tèrmica
Les dures condicions a les quals estaven sotmesos va provocar que els empleats s’organitzessin i fessin una vaga. “Comencen a organitzar-se comissions obreres. Haver de negociar un conveni col·lectiu era una cosa que les empreses i les autoritats no tenien assumida, perquè a l’època existia el sindicat vertical, afí al règim i inoperant”, destaca l’historiador.
El 3 d’abril del 1973, la Guàrdia Civil va entrar a la fàbrica i els treballadors tenien por de ser detinguts. Al carrer Eduard Maristany i a la via del tren es van trobar amb la policia, moment en el qual va començar el conflicte. “Hi ha càrregues policials, pedrades… i trets. Un d’ells provoca la mort del treballador Fernández Márquez, i un altre fereix a Serafín Villegas, que aconsegueix salvar la vida”, recorda Albaladejo.
Aquells dies, la policia va efectuar detencions i les quatre empreses que construeixen la tèrmica van fer uns 70 acomiadaments. A poc a poc, la vaga es va extingir perquè la gent no podia permetre’s estar sense treballar.
Un punt d’inflexió
Malgrat que la reivindicació es va diluir, la societat va mostrar el seu rebuig amb manifestacions “molt controlades”, ja que estaven prohibides. Amb tot, Albaladejo explica que aquella mort va marcar un “abans i un després” a Sant Adrià i arreu de l’Estat. “Als 70 la repressió franquista va assassinar 32 obrers, i el Manuel és un d’ells”, recorda Albaladejo.
Finalment, l’historiador valora la importància d’aquelles lluites per arribar a les condicions actuals, tant laborals com socials. “Aquella llavor va estar regada amb molta sang obrera, i cal recordar-ho”, conclou.
