Coincidint amb la 26a edició de la Setmana Cultural de la Mina, la biblioteca del barri acollirà el 23 de maig la inauguració de l’exposició La vida al Camp de la Bota (1952-1988), organitzada per l’Arxiu Històric i el Centre de Documentació de la Mina i la Universitat de Barcelona i que compta amb la col·laboració d’associacions veïnals de la comarca, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya.
En l’imaginari col·lectiu el Camp de la Bota és recordat com el laboratori repressiu del franquisme i l’escenari on la dictadura va assassinar més de 1.700 persones. Ara, però, La vida al Camp de la Bóta ofereix un recull d’imatges sobre la vida al barri des del final de la postguerra fins abans dels anys 90, amb la intenció que això sigui el punt de partida d’un procés de recuperació de la memòria col·lectiva.
TRANSMISSIÓ ORAL
El Camp de la Bota va ser un barri de barraques ubicat entre Sant Adrià i el barri de Sant Martí a Barcelona i presidit pel Castell de les Quatre Torres. El 1950 l’exèrcit va cedir la gestió del castell a l’Església, que el va convertir en una escola. Mentrestant, milers de famílies arribaven de diferents punts de l’estat espanyol. El barri va anar creixent i va arribar a tenir 800 barraques on vivien 5.000 persones.
En aquest context va ser clau l’arribada de l’escolapi Francesc Botey, que va assumir les regnes de l’educació al castell. “Va veure que allà feia falta una bona educació, no fer catequesi”, recorda el director de l’Arxiu Històric, Josep Maria Monferrer, que va viure allà les seves primeres experiències com a professor.
Ara, els organitzadors de l’exposició han fet una selecció de fotografies a partir de 1.200 imatges que retraten el dia a dia a l’escola. “Els nens que hi surten ara tenen 70 o 80 anys. Volem que es reconeguin a les fotos i expliquin els seus records als seus néts”, diu Monferrer. “Volem obtenir testimonis de memòria oral, és allò que ens manca a l’arxiu”, afegeix.
Un objectiu que busca reivindicar la tasca de cohesió social aconseguida a través del model educatiu de Botey i que molts altres van continuar anys després, quan els barraquistes ja s’havien traslladat a la Mina. Era un tipus d’educació que perseguia l’empoderament dels alumnes i la implicació de mares i pares. “L’exposició vol demostrar que un altre model educatiu és possible”, relata Monferrer. L’actual director de l’arxiu insisteix que la mostra d’imatges també llança un missatge als veïns de la Mina: “Hi ha hagut millores des que van arribar al barri fins ara i és perquè han lluitat”.
EL BARRI, UNA PINYA
Més enllà de la vida a les aules, les fotografies també reflecteixen el dia a dia de la gent al Camp de la Bota. La vida a les barraques, però sobretot al carrer, on la gent cuinava o s’escalfava amb fogueres. “Era un model de socialització interessantíssim”, destaca Monferrer. Aquest estil de vida, sumat al model educatiu impulsat al barri, va donar resultats. “El Camp de la Bota podria haver estat un camp de batalla entre les persones que hi vivien i, en canvi, totes van acabar fent pinya. Quan algú volia enderrocar una barraca, tothom lluitava conjuntament per evitar-ho”, recorda el director de l’arxiu.
L’exposició, doncs, pretén ser un detonant per recuperar les xarxes veïnals i també per apropar la Mina al món universitari, que massa vegades es mira el barri des de la barrera. Per ara, sembla que la resposta de la gent serà positiva. “A molts els feia vergonya dir que venien del Camp de la Bota. Ara, quan miren les fotografies, ho reivindiquen orgullosos”, conclou Monferrer.
