És un dia qualsevol a Badalona, però amb novetat rellevant: ens ha deixat el que fou alcalde, Joan Blanch, i a la casa de la vila obren la capella ardent. Com que és un jorn com un altre, els que governen la ciutat no tenen massa interès amb la premsa local i l’obvien a l’hora de posar l’esquela del batlle difunt. Hom creu que la classe política de Badalona continua tenint El Punt Avui com un diari proper, conscient com és que si no va arrelar més fou, precisament, perquè Blanch, Brió i uns quants polítics i “tècnics” que formaven la tenalla socialista a Badalona, van patinar com criatures volent pressionar l’única cosa que ha de ser transparent per darrere i per davant: la premsa.
L’opacitat o no dels polítics va ser discurs obert més d’un cop d’en Joan Blanch, home que va saber-se adonar tard que la relliscada no es podia reconduir. Resumint: El Punt Avui no va ser mereixedor de rebre una esquela per Joan Blanch i Rodríguez. El periòdic -oferint una lliçó més de professionalitat- si que va portar una àmplia crònica del decés i força informació complementaria.
Pensant escadusserament amb la política, el matí d’aquest dia qualsevol he obert de bat a bat la finestra perquè entrés tot l’aire fresc, aquell que ventila i oxigena sense pagar ni cinc, tot un privilegi ara com ara, tot i que empolsima mobles, cortines i ulleres… que potser aquest és el preu.
El núvol de pols que arrossega l’aire fresc prové de les poques obres (ep, benvingudes de nou) i de la recent pluja d’arena i fang. A casa tenim obres importants dos carrers més amunt i als dos costats; i tocant la plaça dels Països Catalans, entre tres carrers, i amb grues ben altes -potser dues o tres-, uns edificis en construcció, i ben a prop neteja de façanes o enderrocaments. Menys que fa uns anys, que sí. Tot plegat, però, pols i moltes molèsties descurades i a voltes, en la majoria de casos, innecessàries.
Un camió tanc ha de buidar els seus budells de ciment? No cal demanar permís a ningú, es tira pel dret i ja tenim el camió al bell mig del carrer fent feina i els altres vehicles que vénen darrere, sense rebre cap excusa ni justificació, a esperar-se, que el camioner és l’amo. No cal ni avisar als cotxes que aquell carrer està tancat per uns minuts. Ja s’esperaran.
Un veí ha de deixar la seva criatura al col·legi? Cap problema, es deixa el cotxe en doble o triple filera, a vegades amb porta oberta i tot, i el que ve al darrere -ara mateix la TUSA- a esperar, que el seu temps no compte. Ah, i que ningú es queixi. Camioner, xofer, repartidor, o el que vulgueu, ni us mirarà, ni us deixarà un tímid somriure, d’allò per quedar bé. Normalment, i això deu ser degut a un tímid sentit de culpabilitat, encara són més malcarats i agressius.
Què hi ha soroll? Fa poca estona, hi ha hagut un guirigall de botzines i crits d’una bona colla de conductors perquè la TUSA no podia tombar el carrer. Hi havia un cotxe mal posat. El tusero s’ha posat a parlar amb la seva ràdio, passant de tot, i el conductor mal aparcat ha vingut, sense córrer -no pas es fes mal-, mirant cap a terra i obviant flegmàticament el caos que havia provocat. Tot d’una, ha obert la porta del seu vehicle, ha connectat el GPS i l’ha manipulat –desoint els clàxons i els crits-. Quan ho ha vist clar, ha donat gas i passi-ho bé, que cauen gotes.
En tots els exemples que he posat, i un munt més que podríem enumerar, ni un policia local. Els “urbanos” badalonins tenen el sisè sentit de preveure on hi ha marro i no els veiem mai, mai, mai. O potser avui estan “reclutats” per l’enterrament del vell i erudit alcalde que jau de cos present.
Què ens passa a tots plegats? Cada vegada hi ha més males formes al carrer, amb escopinades a tort i a dret, un mal gest que s’havia perdut fa molts anys i que torna a ser aquí, indecent i fastigós.
Al final he tancat la finestra, i en córrer la cortina m’he adonat d’un altre fenomen: a cap de les obres properes que han cobert aigües oneja la bandera catalana, bé no oneja cap bandera. Penso que com que tots els paletes són de vés a saber on, no deuen tenir aquest costum. Algú els hi hauria de dir, no? Com també algú ha d’alçar la veu decididament per dir alguna cosa sobre la disbauxa del trànsit als carrers badalonins. I del mal estat de les calçades i voreres, que serien una solució pels vianants si no hi trobessin tants entrebancs, arrodonits per la matussera implantació -per les façanes!, com fa cent anys-, de la fibra òptica.
En fi, si veieu un “urbano”, feu-lo venir, si us plau, si més no per fer pas per les voreres i posar ordre al trànsit a l’hora de les escoles. En un dia qualsevol, res d’extraordinari i aire fresc.
per Estanis Alcover i Martí
