Imatge de l’acte commemoratiu dels 10 anys del Taller Sant Isidre. Foto: Formació i Treball
El Taller Sant Isidre està d’aniversari. Aquest projecte de la Fundació Llegat Roca i Pi, la Fundació Formació i Treball i Càritas Diocesana de Barcelona ja fa una dècada que acompanya persones sense llar i en risc d’exclusió social al Barcelonès Nord, especialment a Santa Coloma i Badalona. Des d’un inici, aquest taller va tenir com a objectiu que els participants recuperin la seva màxima autonomia. Per fer-ho, es treballa amb ells l’àrea de formació i la prelaboral, fomentant els hàbits saludables i dotant-los d’habilitats sociolaborals.
Per commemorar aquesta fita, les instal·lacions de la Fundació Llegat Roca i Pi van acollir la setmana passada una trobada per compartir experiències. Durant l’acte també es va fer una ponència sobre la situació del sensellarisme a Barcelona i a Badalona a càrrec de Salvador Busquets, exdirector de Càritas Diocesana de Barcelona i referent del sector, que va reivindicar la importància de la tasca que fan els tallers com el Sant Isidre i va destacar la feina de les entitats, agents i col·laboradors.
Amb motiu del desè aniversari, també s’ha presentat l’exposició Laboratori de Samarretes, una mostra dirigida per l’artista Sandra Nieto i creada perquè els usuaris del taller puguin potenciar la seva creativitat a través de dissenys en forma de collage que s’han estampat en samarretes.
Convivència i treball
El Taller Sant Isidre està situat a la delegació que la Fundació Formació i Treball té en aliança amb la Fundació Llegat Roca i Pi al carrer Mora de Badalona, inaugurada ara fa dos anys. L’Esther Visuete és la tècnica de reinserció que està al capdavant de taller, format actualment per catorze persones. Explica a Línia Nord que la seva feina és que els participants adquireixin hàbits bàsics per, en un futur, reincorporar-se al món laboral. “Són persones que fa temps que no estan al mercat laboral. Només el fet que siguin puntuals ja és un gran pas”, assegura Visuete.
En ser persones habitualment en situació irregular i que en molts casos viuen al carrer, Visuete comenta que és una feina complexa, però alhora satisfactòria. “És dur perquè fora del meu horari laboral els veig al carrer i no els puc ajudar més”, afirma la tècnica. “Per a mi, una de les coses més importants és que sentin que no estan sols i que algú s’ha preocupat per ells”, explica la tècnica. En els últims dos anys, tres persones han regularitzat la seva situació i han aconseguit un contracte laboral a Formació i Treball.
