Una imatge d’aquests dies: un munt d’infants comprant motxilles, estoigs i llapis. Centres comercials temptant als nostres fills amb estampats de Bob Esponja i Hello Kitty. Em pregunto si això és consumisme, i ho busco al diccionari. Consumisme: tendència a consumir productes en una quantitat molt superior a la necessària. Llavors, m’assalta un dubte: qui estipula el llindar de la necessitat? Un nen necessita un xandall de l’Spiderman per ser, per exemple, feliç? Per anar a escola amb il·lusió, amb ganes d’aprendre i relacionar-se amb els companys? És llavors necessari? És potser necessari perquè algú ha creat aquesta necessitat de manera artificial? En el millor dels móns no seria necessari, però en el millor dels móns possibles sembla que ho és. Perquè quins pares tenen la força titànica per fer entendre al seu fill que una motxilla de Ben 10 no és necessària; que pot anar a escola, aprendre i arribar a enginyer amb una trista bossa grisa de tres euros. Més encara: amb quina autoritat poden intentar això uns pares que acumulen a casa un grapat d’aparells infrautilitzats? Els televisors Full HD, els ordinadors de 8 gigues o l’Iphone són la prova que vivim dies de sobreabundància, tot i la crisi. Segons apunten experts en el sector de la informàtica, d’aquí uns mesos arribaran al mercat tablets de gama baixa a uns preus molt competitius. Però això no suposa una involució? No seria d’esperar que el públic demandés un producte cada cop millor? Milers d’euros destinats a I+D han servit per descobrir que un tablet pot servir simplement per tenir-lo, i ser més feliç en la dita de tenir-lo, mostrar-lo, posar-lo en marxa davant els amics. I en el millor del móns possibles, si algú vol una cosa, un altre la fabrica. Ja sigui un xandall de l’Spiderman, un tablet o un totxo d’or i diamants.
