Sigfrido Ramos ha deixat de ser president de la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona (FAVBdn) després de quatre anys. Atén Línia Nord abans que avui es coneguin els resultats de les votacions per escollir els representants de la nova junta. Ramos fa balanç del seu mandat i també analitza els reptes pendents de la federació.
Per què has decidit no tornar-te a presentar a les eleccions de la FAVBdn després de quatre anys al capdavant de la federació?
Bé, fa un any i mig vaig patir una angina de pit i he decidit que ara em toca una mica de calma. Vaig voler aguantar fins al final del mandat i la junta em va donar suport completament. He estat quatre anys al peu de canó però ara el millor és donar pas al relleu natural que ha de venir al capdavant de la federació.
Quin balanç fas del teu mandat com a president de la FAVBdn?
El balanç global és bo. Hem deixat el camí preparat perquè la nova junta agafi amb impuls i energia el relleu. En aquests quatre anys hem posat la FAVBdn en el camí que li pertocava, amb un paper reivindicatiu però també de mediació. A més, també hem fet propostes concretes i hem fet confluir les diferents sensibilitats i formes de veure la ciutat que existeixen. D’altra banda, també hem aconseguit una autonomia de funcionament total. Potser antigament les inèrcies del moviment veïnal estaven conduïdes pels partits polítics, però ara hem posat la federació en el lloc que sempre hauria hagut de ser.
S’ha aconseguit ser totalment independent dels partits, doncs?
Sí. Ha estat un canvi natural, sense cap mena de problema. El veí té pensament propi i idees particulars. Això ha quedat clar.
Tornant al balanç del teu mandat, el lateral de la C-31 ha estat el gran cavall de batalla?
La C-31 ha estat un dels temes prioritaris. És un exemple de com s’han d’abordar grans temes a partir d’una visió global. Badalona es mereix una transformació real de les grans vies de circulació de transports. Pràcticament ja tothom defensa la reforma de la C-31 i el govern local el va dur a la taula del Parlament. Cal estudiar la viabilitat de transformar aquesta autopista en un gran bulevard amable, que ajudi a la mobilitat transversal i longitudinal. Que no sigui un fre que parteixi la ciutat en dos.
Parlant de mobilitat, un dels reptes que queden pendents és l’allargament de l’L1 del metro.
Sí, la comissió de la FAVBdn que aborda aquesta qüestió ja hi està treballant. I encara queda un altre gran repte pendent: explorar tot el potencial de Can Ruti. Ara que es debat sobre com ha de ser l’aparcament, s’ha d’aprofitar per apostar pel creixement assistencial, tecnològic i de recerca de l’hospital Universitari Germans Trias i Pujol. A més, això permetria consolidar l’eix del coneixement que també formen el Campus d’Alimentació de Torribera a Santa Coloma i el Campus Diagonal Besòs de la UPC a Sant Adrià. Això s’ha de treballar metropolitanament.
Un treball metropolità que ja ha fet els seus primers passos amb la creació de la taula de federacions veïnals a la comarca.
Sí, és necessari donar-nos la mà amb Santa Coloma, Sant Adrià, Montgat i Tiana. Hem de construir un eix de força per transformar aquesta banda del Besòs. Cal treballar àmbits com l’urbanisme, però també el comerç o el turisme.
Més enllà del treball en clau metropolitana, quins són els deures que es trobarà sobre la taula la nova junta de la FAVBdn?
Principalment, és important tenir clar que els veïns hem de fer propostes. Si no, seran els altres qui faran els deures per nosaltres.
Creus que s’haurà de fer front novament a ingerències per part dels partits polítics?
No crec que hi hagi perill d’ingerències des dels partits polítics. Les persones que es presenten per ocupar càrrecs a la junta tenen prou experiència, capacitat i ganes. Tenen una visió totalment autònoma i han demostrat que pensen en clau de veïnat.
Una de les tasques que queden pendents de consolidar des de la federació és el foment de la relació entre els diferents barris de la ciutat?
És un repte pendent. Toca abordar el treball entre districtes i barris. S’ha d’incrementar la xarxa entre veïns per travessar districtes i barris. Aquest sentiment de ciutat ha d’anar una mica més enllà del que hi ha actualment. De fet, el treball en xarxa ha de ser un dels pilars del moviment veïnal. És un dels problemes que no hem pogut solucionar durant el darrer mandat.
Amb quines dificultats us heu trobat?
En primer lloc, no donàvem l’abast pel volum de feina que té la federació. Tot i així hem intentat treballar el millor que hem pogut diferents qüestions als districtes. Per exemple, les reivindicacions de la zona educativa de Sistrells, les de la Plataforma pro Institut Lola Anglada, les relacionades amb la instal·lació de supermercats Mercadona… Ara bé, encara queden molts temes pendents, com el del canal del port. Hem de millorar el treball en xarxa i fer-lo quallar definitivament.
Els estatuts de la FAVBdn preveuen que la junta estigui formada per onze persones i aquest cop només se n’han presentat nou a les eleccions. El moviment veïnal a Badalona està perdent força?
No. Més enllà de la gent que es presenta i la que no ho fa, hi ha molts veïns que col·laboren amb la federació sense tenir cap càrrec, per exemple a través de les comissions d’urbanisme i salut. No crec que
s’hagi perdut força.
La federació està en plena forma, doncs?
Tampoc és així. El moviment veïnal necessita una actualització permanent i adaptar-se als canvis socials que van sorgint. En els últims set o vuit anys, el paper de les entitats veïnals com a eix central en tots els problemes del barri s’ha modificat i ha perdut una mica de pistonada. S’han creat moltes plataformes ciutadanes, cada cop tenen més importància les xarxes socials… Ara bé, si es fa treball conjunt entre barris i es compta amb interlocutors de tots els districtes, potser torna a créixer la necessitat de tenir un moviment veïnal fort i el resultat serà millor i més efectiu. Cal tornar a ser pal de paller de la ciutat a partir d’aquest treball en xarxa amb altres entitats, siguin veïnals o no.
Hi ha el perill de no tenir relleu generacional?
Certament hem d’estar molt pendents d’això. Els canvis socials són molt potents, sobretot pel que fa a la comunicació. A més, cada cop es dóna menys valor a la feina de carrer. Caldrà adaptar-se per arribar a tothom i en especial als joves, si no es podria córrer el perill que dius.
Tu has estat president de la FAVBdn mentre governava Albiol i els dos primers anys de Sabater. Ha canviat d’alguna manera la relació entre el moviment veïnal i l’Ajuntament?
La nostra manera de funcionar ha de ser igual governi qui governi. Sí que és cert que potser hem tingut més sintonia amb l’actual govern, sobretot pel que fa al foment de la participació. Ens ha donat veu vinculant amb temes de ciutat i ha apostat fermament per això. Ara bé, la taula de salut es va obrir amb Albiol, per exemple.
Tu t’has significat diverses vegades a favor del dret a l’autodeterminació. Creus que la nova junta ho seguirà fent?
Desconec quin camí seguiran, però segur que la junta defensarà la llibertat d’expressió i la possibilitat que la gent decideixi el seu futur.
