Les institucions polítiques locals són sovint un termòmetre de la realitat política nacional. Malgrat que hi ha qui considera una pèrdua de temps destinar esforços des dels municipis a qüestions que sobrepassen els estrets marges de les seves competències, els partits tendeixen a convertir l’arena local en un escenari polític global. D’una banda, això reforça el discurs de les seves matrius i, de l’altra, els permet adoptar postures nítidament ideològiques en un context que, en la majoria d’ocasions, els ciutadans veuen llunyà per excés de tecnicismes.
És per això que plens municipals com el celebrat dilluns a Sant Adrià donen la possibilitat als partits de mostrar tot el ventall discursiu davant uns veïns que, en el cas d’aquesta localitat del Besòs, acostumen a omplir les cadires de la sala de plens. I és que durant la sessió es va debatre sobre un hipotètic nou pacte entre Catalunya i “la resta” d’Espanya, sobre la unitat d’Espanya i sobre la conveniència de declarar o no el rei espanyol Felip VI persona non grata a la ciutat.
PACTE SENSE CONSENS
Només calia posar un peu a la sala de plens per comprovar que les emocions estaven a flor de pell. El tret de sortida el va donar el PSC amb una moció que proposava “un nou pacte entre Catalunya i la resta d’Espanya”.
Un pacte que, segons els socialistes, hauria de reconèixer Catalunya com a nació, reformar el Senat per “donar veu” als territoris, blindar les competències de Catalunya en matèria de cultura, educació i llengua -inclosa la immersió lingüística- i replantejar el sistema de finançament autonòmic i municipal actual.
La regidora Filo Cañete va basar els seus arguments en un federalisme que permeti “afrontar el conflicte i apostar pel diàleg” i, malgrat que alguns grups de l’oposició compartien part de les reivindicacions, cap va donar suport als socialistes.
En el cas del PP, el seu “Catalunya no és cap nació” deixava clar el sentit de vot, mentre que Ciutadans -que també va votar-hi en contra- pràcticament no va emetre cap valoració, en una postura que va mantenir al llarg de tota la sessió. “Pot fer la sensació que estem perdent el temps”, va dir el seu portaveu, Pedro Sánchez.
Per la seva banda, MES, ERC i CiU van votar-hi en contra, lamentant que el text no fes esment al dret d’autodeterminació, mentre que Sant Adrià en Comú (SAeC) i ICV van abstenir-se.
“NO SOM INSURGENTS”
Un dels moments més calents del Ple va arribar amb el debat generat arran de la moció d‘ERC que proposava declarar el rei Felip VI persona non grata a la ciutat, així com retirar tots els símbols monàrquics del municipi. “L’únic que se m’acudeix és que ERC ha presentat aquesta moció perquè el rei és de l’Atlético, que ha eliminat el Barça de la Champions”, va ironitzar el regidor popular, Jesús Ángel García Bragado. Una ironia fallida que va ser resposta per part del públic assistent amb befes i rialles. Després de repetits precs de silenci, l’alcalde, Joan Callau, va poder redreçar la situació.
En els dies previs al debat d’aquesta moció, tot indicava que la responsabilitat final recauria en el PSC i així va ser. El vot contrari dels socialistes -conjuntament amb el de Ciutadans i PP- va fer que la proposta no tirés endavant. “No som un partit insurgent, sinó democràtic”, va etzibar Callau. “L’ordre es pot canviar, però per vies democràtiques”, va afegir.
Uns arguments que ERC va considerar excuses i exemples de “republicanisme de saló”. “Sigueu valents”, va reclamar el portaveu republicà, Rubèn Arenas.
NO A LA UNITAT D’ESPANYA
Un cop descartada la possibilitat de vetar la figura de Felip VI, va ser l’hora de debatre sobre la unitat d’Espanya, arran d’una moció presentada pel PP. “Hem de demostrar que a Sant Adrià la independència és una quimera”, va dir el seu portaveu, Andreu Marín.
El regidor, però, va veure com només Ciutadans donava suport al seu text. A més, després de demanar una votació nominal, Marín va haver de contemplar com les mans alçades contra la unitat no eren només les dels regidors sinó les de gairebé tots els assistents a la sessió plenària.
Sigui com sigui, després de dues hores de debat ideològic, ni veto al rei, ni pacte, ni unitat. Tot va acabar com havia començat.
