“No tinc consciència d’haver fet cap delicte. Vull que tota Badalona pugui votar Sí o No. Deixeu els ajuntaments en pau!”. Així s’expressava ahir a través de Twitter l’alcaldessa, Dolors Sabater, després que la Fiscalia hagi obert una investigació contra els més de 700 alcaldes catalans que han firmat el decret de col·laboració amb el referèndum de l’1 d’octubre i s’han avingut a cedir locals municipals per a la celebració del referèndum, com és el cas de Sabater.
El fiscal general de l’estat, José Manuel Maza, ha ordenat que els fiscals catalans citin a declarar els batlles. També ha ordenat als Mossos que detinguin els alcaldes i alcaldesses que no compareguin a declarar. Maza considera els responsables municipals presumptes col·laboradors de l’organització del referèndum, per la qual cosa els imputa presumptes delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. Sabater no ha volgut fer més declaracions més enllà de la piulada a Twitter i fonts municipals assenyalen que l’Ajuntament encara no ha rebut cap notificació.
En la seva ordre, Maza fa referència a la llista de municipis que donaran suport al referèndum publicada a la pàgina web de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Badalona, però, no forma part de l’AMI i no apareix en aquesta llista.
D’altra banda, la fiscalia insta a prioritzar la investigació dels ajuntaments de les ciutats amb més població i, per ara, Badalona és el municipi amb més habitants que ha decidit donar suport a la convocatòria del referèndum.
El govern municipal manté la prudència i no hi ha previst cap pronunciament fins que es rebi la citació perquè Sabater vagi a declarar. Tot i això, alguns membres de l’executiu ja han tancat files i han mostrat el seu suport a través de Twitter a l’alcaldessa. “L’estat i els seus aparells continuen l’espiral de por i l’amenaça de detencions. A Badalona assegurarem el dret de tots a votar Sí i No”, va expressar ahir el primer tinent d’alcaldia, Oriol Lladó (ERC). “L’estat de nou demostra la seva fòbia contra l’autonomia local. Tot per demanar que la gent voti SÍ o voti No”, deia el tercer tinent d’alcaldia, Jose Téllez (Guanyem).
REACCIONS DIVERSES
D’altra banda, hi ha diversitat d’opinions sobre si els alcaldes haurien d’anar a declarar o no. La presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, s’ha posicionat a favor de fer-ho, mentre que la CUP ha avançat que cap dels seus alcaldes compareixerà. A més, els cupaires defensen que detenir els alcaldes que no vagin a declarar suposaria vulnerar els drets fonamentals.
L’1-O TENSA GUANYEM
En paral·lel a l’ordre de la fiscalia, el posicionament de Guanyem envers el referèndum també ha causat rebombori. La formació ha cridat a votar Sí l’1 d’octubre i això ha causat malestar a Podem, que dóna suport a la candidatura.
Totes les fonts del partit lila consultades per Línia Nord reconeixen incomoditat arran del comunicat de Guanyem en què es demana el vot a favor de “la República catalana independent, tot desplegant la potencialitat del seu contingut social”. A més, algunes d’aquestes fonts consideren que s’ha vulnerat el consens sobre la qüestió nacional que s’havia pactat el 2015. Aquestes desavinences apareixen en un moment en què la participació de membres del cercle de Podem a Guanyem ha minvat ostensiblement i en què la candidatura ha manifestat la voluntat d’integrar més partits i moviments socials de cara a les pròximes eleccions municipals.
