Ja és un fet consumat que quelcom és diferent en la moral, en l’ànim o en el que sigui dels jugadors verd-i-negres. Allò que ha canviat ha de ser el mateix que els ha empès en aquests dos partits ha realitzar la gesta de remuntar un resultat advers als darrers segons. Dues victòries al límit com aquestes tenen més mèrit amb una plantilla composta per jugadors joves i de la casa, com Jelinek, Franch o el mateix capità, Pere Tomàs. No ens oblidem també de la necessària experiència dels Trias, Hosley, McDonald o Robinson, aquests dos últims decisius en les remuntades.
Tot i així, ni l’enfrontament contra el Lagun Aro ni contra el Meridiano Alicante van ser camins de roses. Als 10 primers minuts del darrer matx, el DKV ja havia de remuntar el marcador. Tot i la igualtat de forces, els set punts de Hosley van ajudar a acabar el període 20-17. El segon quart fou el millor dels verd-i-negres. Entre les genials actuacions de Jelinek i Tomàs i entre que el DKV, sobretot per mitjà de Trias, es feia amb tots els rebots (al final, 44 rebots per 25 del Meridiano), els de Pepu van sumar la major distància del partit (37-28). Per part dels alacantins, Doellman era millor i mantenia al seu equip a poca distància.
Al tornar dels vestuaris començava la bona ratxa del Meridiano, que retallava distàncies i finalitzava el quart a un punt per sota. Entremig, debutava Albert Ventura, que va jugar 2:32 minuts i va capturar 2 rebots. Al darrer període, els de Txus Vidorreta van posar la cinquena marxa i després d’un bon parcial de 8 a 0 per la Penya, el Meridiano ficava l’ai al cor a l’Olímpic posant-se 4 punts per sobre a falta d’un minut (69-73). Però, com deia, aquesta Penya té allò que fa que Jelinek clavi un triple en el moment clau (72-73) i que, després d’empatar Trias amb un tir lliure i de perdre la pilota els alacantins, Robinson encistelli a falta de 1,1 segons pel final. La grada embogia.
