El Centre Cívic s’ha convertit en un dels punts de trobada del barri. David González

El pla pilot que ha de millorar la convivència i la cohesió entre els habitants de Salt ja és una realitat. El passat divendres 11 de febrer, la Generalitat, el govern central i l’ajuntament van signar un acord per millorar la formació, la participació i la comprensió en un municipi que ha viscut darrerament moltes tensions. Els actes vandàlics i l’enfrontament entre comunitats que s’han viscut aquest any a Salt han estat decisius per portar aquest pla primer al municipi gironès. En breu, però, s’estendrà a diferents barris de Terrassa, El Vendrell i Badalona. A la nostra ciutat, està previst aplicar-lo a La Salut, Sant Roc, La Mora i Llefià.

En els darrers anys La Salut ha viscut diferents manifestacions ciutadanes relaciones amb l’incivisme o l’atur. Però, és La Salut un dels polvorins dels que parla el líder popular Xavier García Albiol? Li fan més mal que bé al barri els discursos encesos d’Anglada? I què necessita La Salut? Necessita el mateix pla que Salt, o fins i tot el mateix que Sant Roc?

Pepito Martínez va arribar a Badalona l’any 1940, i des de llavors ha treballat activament pel barri. Diu que amb el pas dels anys els problemes als quals s’ha hagut d’enfrontar han canviat molt. Primer va ser el barraquisme, després la lluita per un barri digne, l’atur, i finalment la convivència entre diferents cultures.

Martínez relativitza un dels problemes que s’acostuma a vincular a la immigració: la sobreocupació. Per a Martínez no hi ha diferència entre els pisos pastera d’avui i les barraques de fa cinquanta anys. Però llavors, diu Martínez, “era vist com una cosa normal, perquè tots teníem la mateix llengua i la mateixa religió”. Julia Sánchez, presidenta de l’Associació de Veïns de La Salut Alta, posa l’accent en un altre problema: els pisos ocupats il·legalment “ho denuncies i no serveix per a res”. Pablo Hernán, regidor del districte i veí de La Salut, ho confirma: l’ocupació és un d’aquests problemes nous dels quals parla Martínez. El regidor reconeix que cada cop hi ha més cases ocupades, i que això genera intranquil·litat entre els veïns. Per això ja hi estan treballant, al igual que en els darrers anys s’ha treballat en la dignificació el barri. Hernán opina que cada plaça reurbanitzada, que cada millora del clavegueram o cada paperera nova ajuda a educar, a fer que la gent en general i els nouvinguts en particular s’estimin el seu entorn. Hernán opina que si “la ciutat millora, nosaltres hem de millorar”.

El carrer Pau P