El Centre Cívic s’ha convertit en un dels punts de trobada del barri. David González
El pla pilot que ha de millorar la convivència i la cohesió entre els habitants de Salt ja és una realitat. El passat divendres 11 de febrer, la Generalitat, el govern central i l’ajuntament van signar un acord per millorar la formació, la participació i la comprensió en un municipi que ha viscut darrerament moltes tensions. Els actes vandàlics i l’enfrontament entre comunitats que s’han viscut aquest any a Salt han estat decisius per portar aquest pla primer al municipi gironès. En breu, però, s’estendrà a diferents barris de Terrassa, El Vendrell i Badalona. A la nostra ciutat, està previst aplicar-lo a La Salut, Sant Roc, La Mora i Llefià.
En els darrers anys La Salut ha viscut diferents manifestacions ciutadanes relaciones amb l’incivisme o l’atur. Però, és La Salut un dels polvorins dels que parla el líder popular Xavier García Albiol? Li fan més mal que bé al barri els discursos encesos d’Anglada? I què necessita La Salut? Necessita el mateix pla que Salt, o fins i tot el mateix que Sant Roc?
Pepito Martínez va arribar a Badalona l’any 1940, i des de llavors ha treballat activament pel barri. Diu que amb el pas dels anys els problemes als quals s’ha hagut d’enfrontar han canviat molt. Primer va ser el barraquisme, després la lluita per un barri digne, l’atur, i finalment la convivència entre diferents cultures.
Martínez relativitza un dels problemes que s’acostuma a vincular a la immigració: la sobreocupació. Per a Martínez no hi ha diferència entre els pisos pastera d’avui i les barraques de fa cinquanta anys. Però llavors, diu Martínez, “era vist com una cosa normal, perquè tots teníem la mateix llengua i la mateixa religió”. Julia Sánchez, presidenta de l’Associació de Veïns de La Salut Alta, posa l’accent en un altre problema: els pisos ocupats il·legalment “ho denuncies i no serveix per a res”. Pablo Hernán, regidor del districte i veí de La Salut, ho confirma: l’ocupació és un d’aquests problemes nous dels quals parla Martínez. El regidor reconeix que cada cop hi ha més cases ocupades, i que això genera intranquil·litat entre els veïns. Per això ja hi estan treballant, al igual que en els darrers anys s’ha treballat en la dignificació el barri. Hernán opina que cada plaça reurbanitzada, que cada millora del clavegueram o cada paperera nova ajuda a educar, a fer que la gent en general i els nouvinguts en particular s’estimin el seu entorn. Hernán opina que si “la ciutat millora, nosaltres hem de millorar”.
El carrer Pau Piferrer ha acollit diverses manifestacions. David González
Per al regidor, ara és moment de fer balanç i valorar quins projectes han funcionat. Martínez ho té clar: “la clau està en la comprensió i l’educació”. El veí de La Salut creu que només es pot educar a l’immigrant si se’l comprèn. Però aquesta educació suposa una despesa, una inversió de temps i de diners. Martínez creu que els diferents plans que s’han aplicat a la zona han millorat la situació, però no han estat del tot efectius. Opina que s’ha confiat massa en les entitats de la ciutat per fer aquesta feina, i que caldria contractar més professionals especialitzats en la matèria. En aquest sentit, coincideix amb Ruperto García, un altre veí del barri que ha estat dotze anys vinculat a l’associació de veïns de La Salut. García assegura que no serveix de res que vinguin a donar-li lliçons sobre com educar als immigrants si després no es pot comunicar amb ells perquè parlen llengües diferents. “Jo no puc parlar amb ells, ni ells amb mi”, diu. Però García nega que hi hagi un conflicte intercultural; “ni conflicte ni convivència”, ja que les diferents cultures no es relacionen entre elles. Aquest veí, ara vinculat a una de les festes més importants del barri, la de “las migas”, creu que seria bo invertir part dels diners d’aquest pla en projectes per a la gent gran o en neteja.
Sánchez opina el mateix. Ella preferiria que es destinés aquesta inversió a neteja, seguretat i mobiliari urbà. Per a Sánchez, tot els plans anteriors han estat un fracàs, i aquest també ho serà. Opina que “la immigració no es vol integrar”. Hernán reconeix que l’actual situació de recessió econòmica no suposa el millor marc per fer pedagogia, però encara confia en el barri i en la seva gent. Diu: “aquest és un treball de tots”.
