Tot i que popularment es coneixen com a narcosales, els professionals que hi treballen insisteixen a anomenar-les sales de venopunció. Es tracta d’espais destinats a toxicòmans, zones on poden consumir heroïna o cocaïna sota supervisió mèdica i amb garanties sanitàries i higièniques.
A Sant Adrià de Besòs, al barri de la Mina, hi ha la sala més gran i amb més usuaris de tot Catalunya: acull el 60% de tots els toxicòmans que decideixen punxar-se en un centre, més que les onze sales restants juntes. Aquest espai de venopunció -que depèn del departament de Salut- funciona des del juliol de l’any passat, quan va entrar en funcionament el nou Centre d’Atenció Primària (CAP) del barri, del qual forma part. Abans, però, Sant Adrià ja tenia el Local de la Mina, ubicat en uns mòduls entre l’edifici Venus i la comissaria dels Mossos d’Esquadra, que funcionava com a narcosala. Ja sigui a l’antic espai o al nou, el nombre d’usuaris ha anat creixent amb el temps fins a arribar als prop de 2.000 toxicòmans diferents en un sol any.
TENDÈNCIES OPOSADES
Tot i que les xifres no paren d’augmentar, el nombre de persones que es punxen als centres de Barcelona ha disminuït a causa de l’aparició dels narcopisos. De tots els usuaris de la sala de la Mina -uns 100 al dia-, el 80% procedeixen de la capital, on actualment hi ha cinc sales. La resta venen de diversos punts del Barcelonès Nord, ja que és la sala més propera que tenen els toxicòmans de Santa Coloma o de Badalona. Aquests últims compten amb una unitat mòbil disponible les tardes de dilluns a divendres. El centre de la Mina, en canvi, obre cada dia de deu a vuit del vespre, i d’onze a sis de la tarda els caps de setmana.
CONSUMIDORS HABITUALS
L’equipament té 11 punts de consum intravenós -espais on punxar-se- i una sala per a fumadors d’estupefaents. Té capacitat per acollir 12 usuaris a la vegada, que acostumen a consumir entre 3 i 4 dosis diàries d’heroïna o cocaïna que compren ells mateixos fora de la sala. De fet, aquest servei està destinat a persones que consumeixen de manera habitual. Un 80% dels usuaris són homes, d’una mitjana de 35 anys.
Un cop l’usuari entra a la sala, els professionals s’asseguren que sigui una persona depenent -que no consumeixi per oci- i, sobretot, major d’edat. Si es tracta d’un menor, deriven el cas a la DGAIA. Els usuaris que hi entren per primera vegada s’han de registrar amb les dues primeres lletres del seu nom i cognom i amb la data de naixement per obtenir un codi d’identificació. Un cop a dins, se’ls cedeix material d’un sol ús com xeringues, paper, alcohol per desinfectar o una goma perquè puguin punxar-se amb seguretat. També hi ha una sala de cafè i calor on els usuaris poden descansar abans i després d’haver consumit. Amb aquests passos, els toxicòmans eviten contraure malalties com el VIH o patir una sobredosi. El 2015, la sala va arribar a atendre uns 80 casos de sobredosis, una xifra que ha anat decreixent amb els anys.
El local també té un programa d’intercanvi de xeringues per als usuaris que decideixen consumir fora del recinte o fora de l’horari d’obertura del centre. Se’ls faciliten xeringues a canvi que tornin les que han utilitzat. L’any passat, la sala de la Mina va repartir unes 183.000 xeringues esterilitzades, més d’un terç del total de Catalunya.
