Els polítics representen a la ciutadania. O a bona part d’ella, ja que en totes les democràcies hi ha qui no se sent partícip ni per les estructures governamentals ni pels propis funcionaris públics. Aquest nostre sistema, el menys dolent de tots, com s’acostuma a dir, està establert així ja que no seria viable un parlament amb capacitat per a tots els ciutadans, on es votés cada dia com volem que evolucioni la nostra societat. Per tant, els representants polítics (en parlaments i ajuntaments) ens fan la feina bruta de debatre i aprovar les lleis. Queda clar doncs que la democràcia només és viable delegant el vot, però em pregunto si el sistema actual -eleccions cada quatre anys- és prou participatiu i democràtic. Quan volem emmirallar-nos amb països que funcionen bé acostumem a mirar cap al nord: Suècia, Dinamarca, Noruega…Doncs bé, també al nord però molt més a prop es troba Suïssa, un dels estats més rics i amb millor qualitat de vida. El país helvètic és un dels estats on més referèndums s’hi fan, i la seva població pot escollir, pas a pas, com vol que sigui la seva nació. No demano que a casa nostra votem tant sovint (de fet dubto que aquí aixequéssim el cul del sofà amb tanta assiduïtat), però sí m’agradaria que s’organitzessin més consultes, i que els súbdits tinguéssim l’última paraula en més ocasions, encara que fos de manera simbòlica. Tot això ho dic perquè resulta que els veïns de Barcelona podran participar lliurement en un referèndum sobiranista no vinculant aquest diumenge dia 10, un acte que ha nascut de la ciutadania i que no compta ni amb la complicitat ni l’ajuda del cap administració (amb comptades i testimonials excepcions). I què fa la majoria de polítics? Doncs no només posar traves, sinó menystenir el procés i criticar els seus companys d’ofici que participen de la festa. Vista la situació, és aquesta la democràcia que volem?
