Que la situació a La Mina és especialment delicada aquests dies ho denota el fet que cap dels veïns que normalment ho fan volen parlar públicament del que està passant. La por és a peu de carrer i, quan cau el sol, el barri és un desert. I més després que centenars de persones –alguns parlen de més de 200 famílies– hagin marxat lluny de casa seva per por a represàlies.
La mort d’un jove d’un clan gitano presumptament a mans d’un membre d’un altre clan també d’ètnia gitana en un local del Port Olímpic de Barcelona el passat 23 de gener ha estès l’ombra de la venjança en un barri on ara hi regna el mutisme. Ni la detenció del presumpte assassí per part de la policia basca quan ja havia arribat a Bilbao fugint de les represàlies ni l’augment de la presència policial a la zona –que en els últims dies ha presenciat també una altra macroredada contra la droga–, no han servit per contribuir a fer tornar la calma a La Mina i als barris badalonins propers de Sant Roc i Artigues, on residien moltes de les famílies que han fugit.
Segons ha pogut saber Línia Nord, quan la tensió es refredi –cosa que vol tothom i per això ningú en parla–, les persones més grans dels dos clans, els patriarques, i potser amb la mediació d’alguna entitat, negociaran per decidir qui podrà tornar i qui no al barri. Tot això, òbviament, sense cap intromissió indesitjada, ni molt menys de la policia. Així ho estableix la seva pròpia llei.
Sigui com sigui, i mentre la solució –interna o externa– no arriba, al barri li esperen dies convulsos. Una vegada més.
