Una de les escenes de l’obra Ârtica de Ponten Pie. Foto: A.R.

Ponten Pie porta 10 anys trencant esquemes i demostrant que una altra forma de fer teatre és possible. “No volem fer espectacles convencionals. Cada obra és una aventura, una experiència que va més enllà d’asseure’s en una butaca”, explica Sergi Ots, director de la companyia.

Aquest artista colomenc va debutar amb només 21 anys al Cirque du Soleil i, després de tres anys d’èxits, el 2009 va decidir emprendre el seu propi camí en solitari. Una dècada més tard i amb tres espectacles a l’esquena, Ots va voler tornar als orígens per celebrar la trajectòria de Ponten Pie amb una de les obres que ha tingut millor acollida internacionalment. L’escenari del Teatre Sagarra es va transformar durant dos dies en un paisatge glaçat a cinc graus de temperatura amb l’espectacle Ârtica, una reflexió sobre la memòria i la mort, però sobretot un preciós homenatge a les ànimes perdudes.

La proposta de la companyia dirigida per Ots és tan arriscada com captivadora. Una caseta de fusta al bell mig de l’escenari il·luminada amb llums tènues és la carta de presentació d’una obra sense text i amb un aforament màxim d’unes vint persones. A Ârtica, l’espectador puja a la tarima i s’endinsa en un petit refugi sense calefacció on no paren d’arribar abrics vells i desgastats. Enfundats en una d’aquestes peces de roba, el públic haurà d’esbrinar els secrets que amaguen les vestimentes i el paper que juguen en la història els seus antics amos. Tot això, en una petita habitació poc il·luminada i a cinc graus de temperatura. “L’obra és ben bé com un museu frigorífic on el gest i el moviment diuen més que les paraules. És un homenatge a la identitat humana i a les persones que no han tingut dret a ser recordades”, assenyala el director colomenc.

Ârtica va veure la llum el 2013 després d’un procés de creació de dos anys i malgrat les retallades en les ajudes de la Generalitat que va patir la companyia. “Ens havíem gastat la meitat del pressupost en l’escenografia quan el Govern va aturar les subvencions. Aquest espectacle ens l’estimem molt perquè va sobreviure a tot plegat”, apunta Ots.

Tot i els nombrosos entrebancs, Ponten Pie ha aconseguit fer-se un nom en l’escena internacional, portant el seu peculiar format a sales de 21 països diferents, des de Singapur a Finlàndia. “És una sort poder viatjar, però tenim ganes de treballar més a casa”, assegura el director, que lamenta les dificultats que tenen propostes d’aquest tipus per entrar al circuit teatral de Barcelona. “Hi estem poc acostumats, encara falta molta empenta. L’aforament i el cost no haurien de ser un obstacle”, afirma.

En aquest sentit, l’artista recorda amb especial satisfacció la visita que van fer amb la companyia a una escola per representar Ârtica. L’esdeveniment va ser tot un èxit i molts nens es van sorprendre que es pogués fer teatre d’aquesta manera. “Tendim a banalitzar una mica el que pot aportar una obra. Hem de sacsejar l’espectador. El missatge hauria de ser: Vols viure una aventura? Vine al teatre”, conclou.