Unes investigacions policials arreu de l’àrea metropolitana de Barcelona conclouen que hi ha un ús notable d’aquestes unions matrimonials “de conveniència” per aconseguir la nacionalitat espanyola
L’Ajuntament de Badalona ha resolt suprimir el Registre d’unions civils davant del fet que des de l’any 2011 hi ha una llei que el fa innecessari i també perquè aquesta mena de registres municipals s’estaven utilitzant per inscriure parelles que en realitat eren unions de conveniència.
L’Alcalde popular, Xavier Garcia Albiol, ha assegurat, referint-se a les esmentades unions, que “les circumstàncies socials que van originar la creació del Registre el 1994 han canviat”. En aquesta mateixa línea ha subratllat que la Llei 25/2010 del Llibre Segon del Codi Civil català, proporciona a les unions no matrimonials i famílies que sorgeixin d’elles un règim de protecció adequat, per la qual cosa veu innecessari l’esmentat registre.
Es considera parella estable tota convivència amb una durada de més de dos anys ininterromputs, si durant aquesta convivència es té un fill en comú o bé si es formalitza tal relació en una escriptura pública.
EL CONTEXT
Per prendre aquesta decisió, el Govern municipal de Badalona ha tingut en compte unes “investigacions policials realitzades a l’àrea metropolitana de Barcelona que havien detectat un ús irregular” d’aquests registres per inscriure parelles de fet que, asseguren, en realitat eren unions de convivència realitzades amb el previ pagament de diners per aconseguir permisos de residència.
En aqueta línea, l’Alcalde badaloní ha assegurat que “des de l’Ajuntament es vol evitar una possible utilització irregular d’aquest Registre que afavoreixi la immigració il·legal”.
BADALONA NO ESTÀ SOLA
La supressió del Registre se suma a la d’altres ajuntaments com el de Montcada, Sabadell i Barcelona. Aquest últim el va eliminar a finals del passat mes de desembre, després de desestimar prop d’un centenar d’al·legacions entre les quals hi havia la del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), l’Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans (ACDDH) i el Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB).
Aquests dos últims van presentar un recurs considerant que aquesta decisió “suprimeix els drets de residència d’extracomunitaris”, un argument també utilitzat per la Síndica de Greuges barcelonina, Maria Assumpció Vilà, per criticar l’eliminació del registre a Barcelona.
Els recursos que havia rebut l’Ajuntament de la capital catalana van ser tots desestimats a la sessió de la Comissió de Govern de la ciutat, celebrada el passat dia 29 de febrer.
