La nova proposta de Xavier Garcia Albiol, alcaldable pel Partit Popular en les properes eleccions municipals de maig, no ha estat en matèria d’immigració o seguretat, camps que sembla que domini a la perfecció.
En aquesta ocasió ens ha sorprès oferint un pacte a l’actual alcalde, el socialista Jordi Serra: que el proper batlle de la ciutat sigui qui encapçali la llista més votada. La proposta li ha fet arribar en una carta, i li dóna de temps tot el mes de febrer perquè accepti o declini la oferta. Amb aquesta jugada, Albiol aconsegueix diferents objectius. D’una banda, posa contra les cordes a Serra, candidat que, com la resta, necessitarà d’aliats si vol guanyar-se el seient que ara ostenta. De l’altra, neutralitza l’ascens de Ferran Falcó (CiU), un rival cada cop més directe segons les enquestes.
Finalment, tornar a marcar, un cop més, l’agenda política de la ciutat i obliga els seus rivals polítics a anar a remolc (replicant via pàgina web o nota de premsa). Segons Albiol, la voluntat dels votants en aquests comicis “no es pot veure adulterada per pactes que modifiquin la veu i la voluntat dels badalonins”.
No em sona que recriminés les aliances amb altres partits que han propiciat governs en alguns pobles o fins i tot autonomies, com a les Canàries o el País Basc (on el socialista Patxi López és lehendakari gràcies als vots dels populars). Això no és “adulterar” la veu dels bascos, per exemple? Fora bo que tothom recordés (ara ho oblida Albiol, però amb anterioritat se’n va oblidar Artur Mas) que els governs – ja siguin locals, autonòmics i estatals- els decideixen els pactes, no pas qui ha obtingut més vots. Això és el que passa en els sistemes de partit multipartidistes, com el nostre, a diferència dels que són bipartidistes. I en el cas que ens ocupa, serà la totalitat del Ple municipal qui decideixi qui ens governarà durant els propers quatre anys.
