Gallego ocupa un pis a la Salut. Foto: Augusto Magaña

Asunción Gallego fa quatre anys que viu amb el seu marit i els seus tres fills en un pis ocupat a la Salut, Badalona. Abans d’això, dormien al carrer. Els van desnonar dues vegades: la primera, d’un pis que havien aconseguit gràcies a una hipoteca; la segona, d’un habitatge que van llogar quan van perdre el primer. Després que els fessin fora per segona vegada, l’Asunción i el seu marit, Manuel Moreno, van demanar ajuda a l’oficina municipal d’habitatge. Els van donar quinze dies de pensió i poc més. Quan van tornar a demanar ajuda, l’Asunción explica que l’assistenta social els va recomanar ocupar un pis. I així ho van fer.

“Tenia molta por que vingués la policia i em deixessin al carrer amb els meus fills, però vam tenir l’ajuda dels veïns, ens vam trobar la porta oberta i vam entrar”, explica l’Asunción, que assenyala que un dels seus fills pateix una discapacitat i no podia permetre’s seguir vivint al carrer. Amb la crisi econòmica, el seu marit va perdre la feina que tenia a la construcció. Ella, en canvi, cobra per hores en serveis geriàtrics, però no sempre hi ha feina suficient.

Ara el Manuel treballa a la cooperativa AmBici, creada per la Plataforma d’Afectats per la Crisi (PAC), i l’Asunción fa dos anys que ha tornat a tenir feina més o menys constant, després d’estar-ne dos sense poder treballar per una depressió. Entre els dos, però, no poden permetre’s pagar el preu mitjà d’un pis a Badalona, que el primer trimestre del 2019 va ser de 701 euros, segons dades de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL). Els preus de mercat, però, acostumen a ser més alts.

“Ho poses en una balança: què prefereixes? Menjar o pagar el lloguer? I finalment decideixes menjar”, subratlla l’Asunción, que apunta que normalment cobra 800 euros al mes però que hi ha mesos que no arriba als 600. El Manuel, en canvi, cobra 400 euros al mes a la cooperativa. Això vol dir que aquesta família hauria de dedicar més del 50% dels seus ingressos a pagar el lloguer.

Ocupar, però, segueix sent una situació molt precària. L’Asunción explica que al principi van haver de dormir a terra, perquè no hi havia mobles. A més, des que van ocupar han tingut tres intents de desnonament, els quals s’han aturat gràcies a la mediació de la PAC. El pis era propietat del BBVA i ara és del fons voltor Hipocat.

“El quart desnonament segur que ens deixarà al carrer”, diu l’Asunción, que critica que des de les administracions i l’opinió pública es vegi els ocupes com uns “apestaos”, quan en la majoria dels casos són famílies com la seva que no han trobat solució al mercat. L’Asunción destaca que l’únic que ella demana és un lloguer que pugui pagar i que els seus fills tinguin una habitació on dormir, ja que ara viuen amuntegats en un pis en condicions molt dolentes.

“Tenir una casa i poder-me asseure al sofà a mirar la televisió és un somni per a mi. No ho veig possible ara”, afirma l’Asunción.

UNA SITUACIÓ GENERALITZADA
Casos com el de l’Asunción i el Manuel són molt comuns al Barcelonès Nord. “La gran majoria de les famílies que ocupen és perquè no tenen cap altra alternativa”, apunta Armonía Díaz, presidenta de la PAC de Badalona. A Santa Coloma de Gramenet, per exemple, l’ocupació de pisos de grans tenidors és un dels grans problemes, segons la PAH.

“Jo guanyo 500 euros i el meu marit 400. Tenim dos fills, un nadó i una nena de dos anys. Amb un lloguer a preu normal de mercat no arribem a pagar-lo amb el nostre sou”, explica Tatiana Bedoya, membre de la coordinadora de la PAH Gramenet que viu a un pis ocupat. Bedoya lamenta que les immobiliàries posen moltes traves a l’hora d’aconseguir un pis, com un contracte indefinit, una fiança de dos o tres mesos i una nòmina que dupliqui el que val el pis.

Aquesta situació i l’augment del preu del lloguer (a Santa Coloma la mitjana és de 694 euros mensuals, quan fa un any era de 559 euros) ha generat un mercat negre d’habitatge. Bedoya avisa que hi ha “petites màfies” que ocupen pisos per llogar-los a preus baixos, sense alertar les famílies que poden ser desnonades.

Berta Martínez, portaveu de la PAHC de Sant Adrià, manifesta que a La Mina, per exemple, “hi ha més d’un 70% d’ocupació”. La majoria d’aquests casos, segons Martínez, són de famílies que es van hipotecar abans de la crisi, van perdre els habitatges i han decidit ocupar-los mentre no els facin fora definitivament. A Sant Adrià, el preu mitjà del lloguer ha passat de 670 euros a 714 euros mensuals en només un any.

CANVI DE PARADIGMA
Només de gener a juliol d’enguany, a Badalona s’han fet 40 desnonaments i se n’han aturat 287. Contràriament a la situació després de la crisi del 2008, avui en dia la majoria de desnonaments es produeixen per impagament del lloguer, en lloc de per la hipoteca. El 2018 es van executar 516 desnonaments al partit judicial de Badalona (que cobreix també Montgat i Sant Adrià), dels quals 297 eren per arrendaments. A Santa Coloma se’n van fer 169.

Des de la plataforma Sant Roc Som Badalona avisen també que els bancs estan venent cada cop més pisos buits als fons voltors, un fet que dificulta la mediació en els casos de desnonaments. “Les decisions ara es prenen en despatxos de Nova York”, conclouen.