En Raul i la Lourdes fotografiats al menjador del pis que hauran d’abandonar el pròxim 25 de febrer. Foto: A.R.
El 23 de novembre del 2020. Aquesta data està marcada a foc en la memòria de la Lourdes i en Raul. Feia setmanes que aquesta parella de Santa Coloma de Gramenet esperava aquest desenllaç, però l’arribada de la notificació de desnonament va ser un xoc de realitat.
“Mai t’imaginaries que et pots trobar en una situació així. Nosaltres som una família normal, treballadora. Fins ara sempre havíem pagat el que tocava”, assegura la Lourdes, que no pot evitar emocionar-se recordant el moment. Si la mediació no ho aconsegueix evitar, aquesta família colomenca amb tres fills menors –de 5, 6 i 16 anys– serà desnonada el pròxim 25 de febrer i acabarà al carrer sense una alternativa d’habitatge.
El seu cas es remunta fins al gener del 2018, quan la parella va entrar a viure al pis del carrer Perú on actualment resideix amb un contracte de lloguer amb opció de compra. Entre l’entrada i les mensualitats acumulades, la Lourdes i en Raul han invertit prop de 50.000 euros en la que havia de ser la seva nova llar.
L’aparent estabilitat es va començar a tòrcer el passat mes de març. La Lourdes va agafar la baixa després de patir diverses crisis d’ansietat i va acabar perdent la seva feina en el sector de la neteja. Poc després, en Raul veia com l’esclat de la pandèmia del coronavirus es traduïa en una reducció de la seva jornada laboral amb la corresponent rebaixa salarial. Els ingressos familiars passaven a ser de 600 euros mensuals mentre que el lloguer continuava fix en 650.
CAMPANYA DE FIRMES
“Entenem perfectament que la propietària del pis també necessita els diners per viure. Nosaltres no ens neguem a pagar, només demanem ajuda per trobar un habitatge social. Només volem un sostre per als nens”, explica la dona, que des d’aleshores ha trucat a totes les portes possibles a la recerca d’una alternativa.
A la desesperada, la Lourdes va decidir impulsar una campanya de recollida de firmes a Change.org, on explicava el cas i sol·licitava suport ciutadà per poder aconseguir accedir a un lloguer social. “Ho vaig fer després de rebre la sentència i vaig posar allò que em deia el cor”, assegura la Lourdes. La iniciativa va ser tot un èxit i la petició va aconseguir prop de 130.000 firmes virtuals en només dos mesos.
Finalment, però, va ser l’ajuda dels voluntaris de la PAH de Santa Coloma la que va permetre ajornar la primera data de llançament, que havia de ser el passat 14 de gener. “Tant la PAH com la Defensora de la Ciutadania ens han ajudat molt. On sí que hem trobat més falta d’empatia ha estat en els Serveis Socials. A vegades una paraula de suport en moments així pot fer molt encara que sigui mentida”, lamenta la dona, que malgrat tot no perd l’esperança i confia a poder trobar una solució abans que es materialitzi el desnonament.
ÚLTIM RECURS
Mentre avança el compte enrere, la Lourdes intenta trobar una feina i va esgotant els últims cartutxos: “Que em sortís feina seria com un regal del cel, però ara amb la pandèmia la situació està complicada. L’última porta que em queda per obrir és poder parlar en persona amb l’alcaldessa Núria Parlon. Necessitem que ens ajudin des de Serveis Socials. No podem fer més, només esperem que algú s’apiadi de nosaltres”.
Des de la PAH de Santa Coloma asseguren que el cas d’aquesta família és especialment “complicat” perquè el propietari del pis on resideixen no és un gran tenidor i emplacen el consistori a implicar-s’hi i a posar sobre la taula una alternativa social per als veïns afectats.
