El rebuig a la reforma municipal que el Govern de Mariano Rajoy va presentar el passat mes de febrer ha estat total. Fins i tot els mateixos alcaldes del Partit Popular s’han posicionat fermament en contra d’aquest avantprojecte de llei que suposaria una dura retallada de sous als regidors i alcaldes i una severa restricció de les competències locals.

A Catalunya, la proposta de reforma del Govern central s’ha rebut amb escepticisme. De fet, la majoria dels alcaldes no creuen que la llei arribi enlloc. Des de la Generalitat, també pensen que l’avantprojecte de llei de racionalització de l’administració local no prosperarà.

A més, l’Estatut atribueix al Govern de la Generalitat un marc específic de competències sobre l’administració local que no es va qüestionar a la sentència del Constitucional. Segons Joan Cañada, director general d’Administració Local de la Generalitat, els primers esborranys de la llei de Rajoy reconeixien l’espai polític singular de Catalunya i delimitaven l’impacte de la llei al nostre país.

MENYS PODER LOCAL

L’afany de centralisme del Govern de Mariano Rajoy és palpable i no es dissimula. La reforma de l’administració local que proposa l’Executiu és una amenaça a l’autonomia dels municipis, que veurien retallats gran part dels recursos que fins ara els transferia l’Estat. Amb aquestes severes restriccions, els municipis no podrien desenvolupar les seves competències lliurement.

Amb la reforma que proposa el Partit Popular, els ajuntaments veurien reduïda la carta de serveis i aquests es limitarien a uns patrons mínims de qualitat que fixaria el mateix Govern central. Així, els municipis perdrien el dret de gestionar els seus recursos segons les seves necessitats. És per aquest motiu que la majoria de regidors creuen que aquest projecte no té cap sentit. Molts dels representants municipals coincideixen en què els serveis locals no es poden gestionar a nivell nacional.

A més, amb les retallades del projecte, el 80% dels representants municipals no tindrien cap sou.

BADALONA

La majoria de forces polítiques de Badalona s’han posicionat totalment en contra de la reforma del PP. Sense anar més lluny, el mes passat CiU, PSC i ICV-EUiA van aprovar una moció de rebuig a la proposta.

Punts de conflicte

COMPETÈNCIES L’educació, la prestació de serveis socials i la sanitat són algunes de les competències que pretén eliminar la nova llei.
SERVEIS AMB COST Amb la reforma municipal, el Govern vol fixar un preu per a cada servei (escombraries, aigua i neteja) sense comptar amb els ajuntaments.
SENSE COBRAR El 80% dels regidors i alcaldes no cobraria. També es vol limitar la retribució dels presidents de les
Diputacions.
MUNICIPIS PETITS La FEMP no vol que augmenti el control als pobles de menys de 5.000 habitants. El Govern pretén intervenir en aquells que superin el deute i no remetin informació al Ministeri d’Hisenda.
CONTROL CENTRAL Els alcaldes perdrien autonomia. No volen que la llei doni més poder al Govern central per decidir com es reparteix la prestació de serveis.

Ferran Falcó, president de CiU: “És una proposta recentralitzadora que s’amaga darrera l’excusa de la necessitat d’estalviar despesa pública. Però és una proposta hipòcrita, perquè el que realment suposaria un estalvi seria eliminar els ministeris del Govern central que tenen transferides totes les seves competències a les comunitats autònomes, com el de Sanitat o el de Cultura. Aquest sí que seria un autèntic estalvi.”

Jordi Serra, president del PSC: “En aquests moments, treure competències als ajuntaments i passar-les a altres instàncies crec que és un error. Si nosaltres deixessim de tenir competències amb sanitat, què passaria amb l’hospital? I el mateix amb les guarderies. Els ajuntaments no poden tornar a ser uns ens que netejin els carrers. Aquest potser sí que és un model Cospedal-Castilla la Mancha, però Catalunya no és Castilla la Mancha.”

Carles Sagués, president d’ICV-EUiA: “És una reforma que no té en compte el principi d’autonomia ni, sobretot, les necessitats de la població. Transmet la falsa idea que els ajuntaments són uns malbaratadors, quan la despesa local és només el 14% del total, i ignora les competències previstes en l’Estatut de Catalunya. Representarà una pèrdua de drets d’accés als serveis públics i generarà desequilibris territorials i socials.”

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram