Tot allò políticament correcte té els dies comptats. L’apocalipsi de les bones maneres ha començat a Badalona i els apòstols que han vingut a acabar amb la plaga de la hipocresia són els regidors del PP. Miguel Jurado, regidor de Seguretat, Convivència i Participació, deia fa uns dies que “amb la que se’ns ve a sobre, no ens podem gastar 48.000 euros en plaques fotovoltaiques per a Cuba”. Això, en temps de la correcció política, hagués estat ràpidament reprovat, fins i tot hagués estat necessària una rectificació. Una altra: l’Ajuntament decideix acabar amb la gratuïtat dels aparcaments particulars reservats per a persones amb mobilitat reduïda, i el regidor d’Hisenda, Ramon Riera, diu: “No considerem que una persona amb mobilitat reduïda sigui una persona pobra”. Tot això, abans, hagués estat un arma llancívola contra el PP, un argument per atacar-lo políticament. Ja ho vam veure durant la passada campanya. A Xavier Garcia Albiol se li van llençar totes les bales possibles en pro de la correcció política i tot i així va guanyar les eleccions. Senyors, aquesta munició ja no serveix.

Entengui’m bé: no estic aquí per jutjar el senyor Jurado, ni el senyor Riera, ni un ciutadà cubà indeterminat que no té accés a la xarxa elèctrica, ni un de badaloní que està a l’atur. Simplement, l’exemple m’ha vingut a tomb. Dic, però, que la crisi és el marc ideal per acabar amb la correcció política, un mal del nostre temps, un càncer, un concepte eufemístic que des dels anys 80, i especialment des de la invasió d’Iraq l’any 2003, només ha servit per amagar la veritat, postular idees reaccionaries i salvar de la crema un grapat de polítics que són unes gates maules. Però si decidim acabar amb la correcció política, cuidem-nos de no fer-ho només de dreta a esquerra. D’esquerra a dreta també hi ha moltes coses a dir.