El túnel de Montgat. Foto: Ajuntament de Montgat
El 28 d’octubre de 1848 sortia de l’avinguda Doctor Aiguader de Barcelona el primer tren de la línia ferroviària Barcelona-Mataró, que suposava l’arribada a la península Ibèrica d’aquest mitjà de transport. La inauguració va suscitar gran expectació. De fet, el primer viatge va aplegar milers de persones per presenciar la sortida del tren i no hi va faltar cap autoritat, ni local ni estatal. Dijous passat es complien 175 anys d’aquesta efemèride que facilitaria la mobilitat a milers de persones, entre elles els habitants de Montgat i també de ciutats com Badalona. El tren parava als dos llocs.
Miquel Biada, l’impulsor
El mataroní Miquel Biada va ser l’artífex de l’arribada del ferrocarril a la península Ibèrica. Resident a l’Havana, va veure com el 1837 es va inaugurar el tram l’Havana-Bejucal i va decidir que havia d’importar aquest mitjà de transport. Es va proposar com a viatge inaugural el Barcelona-Mataró i anys després va poder-ho complir. El grup d’inversors inicials del projecte van encarregar, el 1844, els plànols a l’arquitecte anglès Joseph Locke.
No seria fins al 18 de juny de 1847 quan el capatàs Robson, de l’empresa a nglesa Mackenzie&Brassey, arribaria a Barcelona per dirigir les obres sota les instruccions de William Locke, el net de Joseph Locke. A Anglaterra es va comprar la maquinària, que constava de quatre locomotores i també de 62 carruatges, 30 de primera classe i 30 de segona, a més de dos de luxe. També es van adquirir 32 vagons més, 18 per a tercera classe, 12 per mercaderies i dos per objectes voluminosos.
Montgat, protagonista
I que hi té a veure Montgat en aquesta història, més enllà de ser una de les parades del trajecte? Doncs va suposar una de les dificultats de la construcció de les vies i, alhora, esdevindria una localitat pionera en la indústria ferroviària per una construcció.
El Turó de Montgat representava un problema per posar les vies, ja que feia que quedessin molt a prop de la costa. Per aquest motiu, es va decidir foradar la muntanya, convertint així aquest túnel ferroviari en el primer de l’estat espanyol. L’obra, que va ser de les més importants amb la del pont sobre el Besòs, va costar 62.500 duros, l’equivalent a 1.875 euros, i tenia una llargada de 139 metres, una amplada de 7,52 i una alçada de 6,69. Una perforació que es va enllestir 8 d’octubre de 1948 i que, més tard, s’eixamplaria.
Origen de les estacions
La primera estació de Montgat va ser un edifici senzill situat a les Mallorquines que ràpidament va quedar petit. El 1902 va aprovar-se el projecte de la nova estació, situada al costat de l’antiga. L’actual baixador de Montgat Nord, antic Montsolís, va construir-se el juliol de 1949.
