Julio Molina atén Línia Nord dos mesos després d’agafar les regnes de la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona, prenent el relleu de Sigfrido Ramos. Molina reclama consensos a partits i entitats i considera que les forces d’esquerres de la ciutat s’han de reorganitzar si volen disputar a Albiol les pròximes eleccions.
El seu antecessor al capdavant de la Federació d‘Associacions de Veïns de Badalona (FAVB), Sigfrido Ramos, va acomiadar-se dient que la federació havia de tornar a ser el “pal de paller” de la ciutat. És la voluntat amb la qual vostè encara el seu mandat?
Hem de continuar amb la feina que s’ha fet. Sabem que no és fàcil però a poc a poc ens hem animat amb coses que han anat sortint. No cal inventar res. Evidentment hi haurà novetats però s’ha fet una feina molt ben feta que nosaltres ara hem de continuar perfeccionant.
En qualsevol cas, la FAVB ha deixat de ser el pal de paller de la ciutat?
Hem de recuperar l’espai social que diem representar. Hi ha hagut moments de dificultat i fins i tot algunes associacions de veïns han tancat. Ara, però, crec que podem revertir aquesta situació.
Quines són les novetats que impulsarà la FAVB a les quals feia referència?
Bàsicament, executar la feina que s’havia començat a fer. Hi havia molts projectes en fase d’estudi que ara ja s’estan enllestint. Per exemple, a l’octubre podrem presentar diverses propostes de la comissió d’urbanisme.
Parlant d’urbanisme, una de les queixes principals de molts veïns és el que consideren un mal estat de la via pública. N’hi ha per tant?
Per tant i més. Fa molt temps que es tarda massa a fer actuacions. Amb tot, hem de dir que això està començant a canviar. Què veu la gent als seus carrers? Els sots, les pilones trencades… Són coses petites però importants per a la gent. La gestió d’aquests problemes no s’ha fet bé i espero que es pugui solucionar. No podem amagar el que tothom veu. Veurem si els plans de l’Ajuntament per a la via pública funcionen.
Coincidint amb el balanç dels dos anys de mandat de Dolors Sabater, en declaracions a Línia Nord vostè va dir que si el govern municipal fos un semàfor, estaria en ambre. Continua igual?
Sí, tot i que hi ha alguns aspectes nous. El canvi de junta ha propiciat que els nous responsables de la FAVB ens entrevistéssim amb l’alcaldessa, que hàgim fet contacte amb regidors, que participem en comissions informatives, empreses municipals… Això ens dóna una millor perspectiva del que es fa des de l’Ajuntament. L’altre dia, per exemple, celebràvem la creació del Consell Econòmic i Social a Badalona. Allà nosaltres podem jugar-hi un paper important com a entitat. Per tant, seguim en ambre però amb noves perspectives.
Com va anar la reunió l’alcaldessa Sabater?
A nivell personal molt bé, va ser molt distesa. Ens coneixem des de fa molts anys i ella va ser presidenta de l’Associació de Veïns del Centre. A nivell polític, nosaltres vam dir la nostra, ella va dir la seva com a Ajuntament i ens vam emplaçar a mantenir la relació.
Com Sabater, moltes persones vinculades a Guanyem Badalona en Comú han participat o participen en associacions de veïns. Aquesta és una de les causes que ha provocat un descens de la mobilització a Badalona?
No ho crec. Aquest procés que descrius es va viure el 1979 amb l’entrada del PSUC a l’Ajuntament. Jo mateix vaig ser regidor. Ara, però, no crec que estigui passant un altre cop. Per entendre la desmobilització cal començar mirant la manera de fer del govern municipal anterior. Es feien reunions als bars.
Què vol dir?
L’Ajuntament anterior no ho va fer bé en l’àmbit de la participació. S’organitzaven reunions en bars. Per exemple, a la Pau es van fer reunions al bar que està aquí a fora, en comptes de venir a l’Associació de Veïns. El govern municipal ha de poder venir a l’Associació de Veïns, seure i parlar. Ara, amb el nou govern, el fet que hi hagi persones de l’àmbit veïnal en l’entorn de Guanyem no és causa directa de la desmobilització.
Sigui com sigui, la FAV no ha pogut formar una junta d’onze persones, tal com estableixen els estatuts de l’entitat, i actualment la integren nou representants.
Això se solucionarà molt aviat. De tota manera, ara comptem amb més gent treballant que abans. Hem tingut dificultats per cobrir les onze places de la junta però recuperem gent. Sense anar més lluny, el Sigfrido Ramos o el Toni Flores continuen treballant amb nosaltres, tot i no ser de la junta.
Hi ha gent jove interessada a participar en la FAVB o el fa patir el relleu generacional?
A l’octubre volem fer un acte de presentació de la Federació. Hi convidarem presidents d’entitats veïnals d’arreu del territori que són joves. I dones presidentes també. Volem demostrar que hi ha molta gent jove i dones que s’impliquen en el moviment veïnal. Hem de reconèixer que hem deixat de treballar qüestions importants per al jovent, com les zones d’oci. Ens hi hem d’implicar més i presentar propostes. Tenim idees de com enfocar la zona del port des del punt de vista dels joves.
El canal del port és el gran tema de ciutat que hi ha sobre la taula de la FAVB?
És un gran tema de ciutat i hi estem implicats amb les associacions de veïns de la zona.
Com els agradaria que es desenvolupés el projecte?
Amb molta participació, que hi comença a ser. Ens preocupa l’especulació i ho haurem de vigilar. Volem una zona amable amb la gent. Però més enllà del port hi ha temes molt importants que són deutes històrics amb la ciutat.
Per exemple?
L’autopista. Hem de vertebrar la ciutat molt millor i hem de veure com fer-la desaparèixer. D’altra banda, també hi ha la via del tren. El nostre equipament de ciutat més important és la platja i el tren hi barra el pas. Són deutes històrics de la Gran Barcelona amb Badalona. Nosaltres hem de ser capaços de fer entendre als partits que independentment de qui governi, fan falta consensos per reclamar les inversions corresponents a l’Estat o a la Generalitat. Si avantposem els interessos de partit als de ciutat, no farem pinya. Així no anem bé i nosaltres ens oferim per generar aquests consensos. Cal pensar en clau de ciutat per abordar altres temes, com per exemple l’arribada de l’L1 del metro per connectar-nos amb Santa Coloma.
Una connexió que de moment queda aturada.
Mentre els diners de la Generalitat se’n van cap a L’Hospitalet. Allà fan més força i aconsegueixen més consensos.
Bé, diversos col·lectius i partits de L’Hospitalet acusen l’Ajuntament de no comptar amb ells.
Potser també importen les complicitats polítiques i els contactes, però tot suma.
Tornem a l’L1. Badalona necessita reforçar el transport públic?
I tant. Tenim un greu problema amb la mobilitat a la ciutat. No tenim carrils bici, per exemple. O s’aborda ja sumant els esforços de tothom o no ens en sortirem. Mira què passa a Can Ruti. Privatitzar l’aparcament no solucionarà el problema. Si tenim 100 places i en poses 50 de pagament, continua havent-hi 100 places. Cal potenciar el transport públic fins a Can Ruti.
D’altra banda, Badalona serà una de les ciutats que acollirà una prova pilot de restricció de vehicles contaminants. Com ho veu?
Bé, va en la nostra línia.
Aquesta mesura es començarà aplicant al Centre i a Progrés, però vostè viu al barri de La Pau. Quines són les principals necessitats aquí?
Cal invertir en la convivència. En barris com La Pau no hi ha hagut ni tan sols integració de les persones vingudes d’altres llocs de l’Estat, com els meus pares. Això de vegades ha fet difícil la convivència. El barri també està molt degradat urbanísticament, però la millor inversió que podem fer ara és en convivència. Albiol ha intentat provocar incendis, però no ha pogut.
Vol dir que no s’ha arribat a trencar la convivència?
No. Hi ha situacions difícils i molt racisme, però no s’ha trencat. Hi ha una por subliminar que està latent.
D’on neix aquesta por?
D’un barri que no s’ha cohesionat bé. Estem convivint-hi moltes cultures sense haver fet un bon procés d’integració. A causa d’això, la gent que té capacitat econòmica per fer-ho, se’n va de La Pau cap a altres barris de Badalona.
Molts veïns de Badalona fan molta vida al seu barri però coneixen poc la resta. És una de les situacions que es volen revertir des de la FAVB?
Cal canviar la imatge que molts tenen d’alguns barris. Pomar, per exemple, és encantador. Aquí hi tenen molt a dir les administracions. Si hi ha un carrer amb activitat comercial, il·luminació i neteja, el carrer està viu. La gent hi va, parla, transita. En canvi, si no hi ha comerç ni il·luminació i no es neteja bé… Apaga y vámonos. Hi ha carrers on hi havia 24 comerços i ara no n’hi ha cap.
Cal potenciar el petit comerç, doncs?
És clar. Nosaltres fem una aposta clara pel comerç local de proximitat. Ho tinc molt clar. Tot el que siguin grans superfícies, s’han d’instal·lar fora de la ciutat i que hi vagi qui vulgui. D’altra banda, jo treballo als mercats i aquests equipaments municipals també s’han de cuidar.
Més enllà de relacions entre barris, quina relació hi ha amb associacions veïnals d’altres municipis?
Hi ha una relació molt bona amb Santa Coloma i també amb la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya. Volem ampliar aquest tipus de relacions i, per exemple, he estat a Madrid en una reunió de la confederació estatal per abordar el posicionament envers les empreses energètiques.
En el cas dels subministres bàsics, com es pot garantir que tothom hi tingui accés?
A Catalunya tenim una experiència molt important, com és la llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència habitacional i la pobresa energètica. Però cal treballar conjuntament a nivell estatal perquè és l’àmbit d’actuació de les grans empreses de subministrament.
Permeti’m que aprofiti per sortir un moment de Badalona. La suspensió parcial de la Llei 24/2015 a càrrec del Tribunal Constitucional ha estat utilitzada per bona part del sobiranisme com a argument per fer campanya a favor de la independència. Vostè comparteix aquest discurs?
No, no me’l crec. En diversos moments el Govern de la Generalitat s’ha comportat igual que el govern espanyol en relació a les elèctriques. No dic res de l’esquerra independentista, però Convergència encara té persones properes dins dels consells d’administració d’aquestes companyies. Jo ara m’he de creure aquest discurs de persones que representen el 3%, la corrupció o el cas Millet? Quan ells negaven el pa i la sal a ERC quan els plantejaven la independència i mentrestant feien pactes al Majestic, els que venim de la classe obrera ja anàvem amb la bandera roja i la catalana reclamant l’autodeterminació. Dit això, és cert que hi ha persones de Convergència que no són així.
Creu que si el procés està pilotat pel partit que ha governat més anys les coses no canviaran?
Ni amb els que governaven durant l’època del tripartit tampoc.
En relació al procés sobiranista, què hauria de fer Dolors Sabater? Hauria de col·laborar amb l’1-O cedint espais municipals?
Ha d’aplicar la coherència, treballant amb perspectiva de ciutat. Jo vull votar tot i tenir certs dubtes.
Però creu que a Badalona hi ha d’haver urnes l’1 d’octubre perquè tothom pugui votar?
Jo personalment crec que el referèndum s’ha de pactar. Des de la federació defensem que la gent ha de poder votar i això és un principi irrenunciable. Una altra història és que el que s’ha plantejat per a l’1 d’octubre no és el referèndum de tots. Si l’Ajuntament facilita l’1-O ha de ser perquè això no suposi cap problema a Badalona. De tota manera, la Generalitat té molts locals a la ciutat. Ho dic perquè és la Generalitat qui s’ha d’encarregar d’organitzar el referèndum que ha anunciat i té prou locals a la ciutat per fer-ho.
Un cop superat l’1-O, en principi a Badalona no hi tornarà a haver urnes fins al 2019, quan s’han de fer eleccions municipals. Creu que el PP les tornaria a guanyar?
Sí, n’estic convençut. Si es votés avui, les tornaria a guanyar. Aquí el PP és Garcia Albiol i quan parles amb la gent, et diuen que el voten a ell, no al PP ni als corruptes. D’altra banda, els partits que governen ara encara no poden competir amb la tirada que té Albiol als barris i menys ara que és el líder del PP a Catalunya. Perquè això no sigui així, cal treballar molt per aconseguir allò que fa falta a la ciutat. A Badalona la divisió de les esquerres es continuava notant durant els primers mesos de mandat. A més, hi ha moments en què hi ha hagut sobre la taula qüestions que dividien en comptes de sumar. Per exemple, jo sé que ICV-EUiA no va veure bé el trencament de l’ordre judicial del 12 d’octubre. Els partits d’esquerres de Badalona s’han de reorganitzar.
