Davant un panorama social i econòmic que tritura la gestió dels governs, continuar a l’oposició pot esdevenir la millor opció. El tacticisme de les formacions polítiques i la fragmentació ideològica dels partits que no governen Badalona manté a l’espera o congelat un pacte post-electoral que podria conformar una nova realitat al municipi. Però no ara, i probablement tampoc demà. Una font propera a l’oposició badalonina ho deixa ben clar: “millor tenir un alcalde Albiol controlat i asfixiat”.
Destronar l’efímer i curt regnat de l’Albiol no està a l’agenda de CiU, però tampoc en la del PSC o la d’Iniciativa. Governar avui en dia és cremar-se. I, a més, seria accelerar la recuperació de l’Albiol, victimitzant-lo i donar-li munició per recuperar amb més legitimitat l’alcaldia d’aquí dos anys. Apartar-lo de la gestió d’un 2013 especialment dur en el terreny social com a conseqüència de les retallades que a tort i dret s’hauran d’imposar (encara més) seria un regal que no li faran unes formacions polítiques que prefereixen esperar i no presentar cap moció de censura.
L’amenaça latent “preocupa” a l’Albiol però només serà una realitat en el cas que el desgovern arribi a quotes de despropòsit. La lectura política és simple: el PP pagarà la factura electoral del desgast de governar en situacions límit i arribarà més dèbil a les properes eleccions, potser amb la ferma possibilitat de que el “fenomen mediàtic Albiol” es desmunti a la velocitat proporcional en la que va aparèixer. Veurem.
A nivell català, ERC (sense representació a Badalona) posa sobre la taula desfermar els pactes entre el PP i CiU per tot el territori. Però Ferrran Falcó, líder de CiU, es mostra molest per les ingerències mediàtiques de fora: “no es pot parlar de Badalona sense conèixer la realitat de la ciutat”, setencia. I és rotund a l’afirmar que “no es pot trencar cap acord amb el PP perquè aquest no existeix”. Falcó marca distancia amb l’Albiol i recorda que no hi ha consens ni en el terreny dels impostos ni en les polítiques d’immigració ni tan sols en la gestió dels pisos socials. I la llista continua… Malgrat tot, manté els ponts de diàleg amb un Alcalde absolutament necessitat del suport convergent per gestionar el dia a dia, com va quedar palès en la recent aprovació dels pressuposts pel proper exercici. La ciutat ha de continuar funcionant.
Al PSC, Jordi Serra (ara a només un regidor del PP, 9 contra 10) no té pressa. Sap que recuperar l’alcaldia probablement sigui només qüestió de temps i es mostra pacient: “Badalona no està supeditada a cap canvi de cromos”. Fa poc hagués venut alguna ànima díscola del PSC a canvi d’una moció de censura que li permetés recuperar una alcaldia que “no hauríem d’haver perdut mai”. Envalentit perquè els socialistes han guanyat a la ciutat en les últimes eleccions del 25-N (per un estret marge a CiU) sap que la millor estratègia és esperar que el desgast d’Albiol i les cuites internes dins el PP local facin efecte en un alcalde que ha perdut part de la seva credibilitat entre la seva parròquia de votants. Recordem que al 2011 va rebre un bon carregament de vots prestats de càstic cap al PSC que tornaran a les files socialistes o cap a formacions radicals com Ciutadans.
L’històric Carles Sagués, atrinxerat còmodament sota les sigles ICV-EUiA, es mostra diplomàtic en la seva negativa a donar suport a un canvi en el govern municipal: “els interessos externs no ens han d’influir”. Però la veritat és que li resultaria molt difícil poder explicar al seu electorat la gestió de la misèria en què es convertiria el seu pas per un govern sense diners a la caixa i amb sensibilitats i tarannàs personals tant dispars.
