Mercè Rius ha participat als darrers plens extraordinaris de l’Ajuntament de Badalona, exercint d’oposició

Oberta i propera. Li agrada escoltar la gent i donar-los resposta. Ja ho feia quan era al capdavant de Medi Ambient i creu que per això la direcció de Convergència i Unió va pensar en ella per ocupar el càrrec de regidora del districte 1 i, alhora, convertir-se en l’única regidora de CiU enmig del monopoli absolut del PP. Creu que això és compatible amb la seva tasca dins el partit, dins l’oposició i dins la resta de la ciutat. Té molta feina a fer i molta pressa per posar-s’hi. En uns minuts, té ple a l’Ajuntament. Per això, anem per feina.

És l’única regidora de CiU en un equip de govern del PP. Com ho porta?

És una posició que en determinats moments pot ser incòmoda, però entenc que CiU ha estat el partit més votat al districte 1 i, per tant, la responsabilitat de defensar els veïns d’aquests barris és nostra. Hem de treballar per tota la ciutat i defensar alhora els interessos dels ciutadans del districte 1, però això no vol dir que en determinats temes no puguem fer oposició al PP. A mi una cosa no em condiciona l’altra.

Es pot fer oposició tenint un peu i mig al govern?

Ara per ara el districte té poca capacitat d’incidència en la política de govern. El que fem és traslladar o defensar les demandes dels ciutadans a les àrees, que són qui les gestionen. Per tant, nosaltres no som responsables de les decisions. Al final, la decisió l’acaben prenent les àrees. És compatible defensar els interessos dels veïns, d’una banda, i els del partit i fer oposició, de l’altra. Són dos coses independents.

L’oferta del districte 1 del PP a CiU pot tenir una segona lectura: premi de consolació, moneda de canvi o mostra del pacte no escrit entre CiU i PP?

(Es pren el seu temps). Jo no ho veig així. El PP fa una oferta, però per mi és mantenir una tradició històrica. És la responsabilitat de defensar el territori on hem tingut més representació.

Plantegem-ho d’una altra manera. Si el PP hagués aconseguit majoria absoluta i no necessités suports, també els l’haurien ofert?

(De nou, es pren el seu temps). No ho sé. En qualsevol cas, a mi no em condiciona.

Serà el districte 1, on CiU va obtenir la majoria de vots, “la nineta dels ulls” de Convergència i Unió?

CiU ja porta temps fent feina per tot Badalona, però és evident que, a part d’aquesta feina, en tenim una d’específica al districte 1 per la responsabilitat que ens han donat. Jo, com a mínim, sí que m’hauré de mirar més el districte 1. Però això no vol dir que en els propers 4 anys ens oblidem de la resta.

Centrats en el districte 1, quines seran les prioritats de treball?

Estar al servei dels veïns, entitats i associacions i comptar amb ells per definir quines han de ser aquestes prioritats. En aquest sentit, el que volem és tornar a impulsar el consell d’entitats del districte i que aquest sigui el marc en el que es discuteixin les propostes. Hem de tenir clar, però, que estem en un moment de crisi i que els recursos aniran disminuint.

Quan va prendre possessió del càrrec va prometre participació i, concretament, participació vinculant. S’aconseguirà?

El districte té pocs recursos. Els pressupostos els tenen les àrees. Partint d’aquesta base, pel que fa a l’acció de la regidoria, em comprometo a defensar el que el gruix de les associacions considerin. L’acció de la regidoria es dirigirà cap allà on decideixin els veïns. Però que després les àrees s’hi sumin o no, això ja és una altra cosa.

L’alcalde va prometre als veïns que enfortiria la participació i els va assegurar que tindrien veu i vot en el debat de delimitació dels districtes. Serà així?

Tot just estem començant a caminar. Des del districte ens hem compromès a donar força al consell d’entitats, hem recuperat el reglament que hi havia i a partir d’aquí hem de començar a funcionar. Hem de buscar les prioritats de la gent i començar a treballar. Ara ens hem de posar al dia. De cara a l’octubre hauríem de convocar el primer consell d’entitats.

Una d’aquestes prioritats, segons els veïns, és la defensa de la Plaça Pompeu Fabra. Quina és la postura de la regidoria?

Penso que la Plaça és un espai important i central de la ciutat. Però crec també que hi poden haver coses més costoses de mantenir i que s’hagin de modificar per ajustar-les a les possibilitats. Però això en cap cas vol dir canviar-la per complet.

El Pont del Petroli, la Rambla, el Passeig Marítim, la Plaça Pompeu Fabra, el Metro… la legislatura anterior va impulsar grans transformacions al districte. El llistó està molt alt. Quina serà la gran transformació d’aquesta legislatura al districte 1?

Durant aquesta legislatura tenim 3 assignatures pendents: el Corte Inglés i la reorganització de la zona de Coll i Pujol, actuacions al barri de Dalt de la Vila i, principalment, l’obertura d’El Carme. No ens enganyem. Aquest no serà un mandat de grans obres perquè no hi haurà possibilitats.

I marxa, enfeinada, pensant en les qüestions que marquen l’agenda de la ciutat. La immersió lingüística, l’inici del curs amb la polèmica del castellà a les aules, les mobilitzacions contra les retallades… I, també, el proper ple en on, inevitablement, haurà de fer oposició al Partit Popular.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram