L’oposició vol que l’Ajuntament s’afegeixi a la querella argentina contra els crims del franquisme impulsada fa un parell d’anys pel diputat d’ERC al Congrés, Joan Tardà. Així ho van aprovar en el darrer Ple, celebrat abans-d’ahir, les forces de l’oposició amb una moció presentada a proposta d’ERC que insta el consistori a iniciar “els tràmits per afegir-se com a part demandant en la querella presentada a Buenos Aires contra l’Estat espanyol per crims contra la humanitat per l’afusellament de l’alcalde de Badalona, Frederic Xifré”, per part del bàndol feixista el 15 de febrer del 1940.
El PP d’Albiol, per la seva banda, va optar per abstenir-se en la votació. Una decisió emmarcada en un exercici d’equilibri polític en tractar-se d’una qüestió delicada per als populars.
La moció també reclama a l’Estat “l’anul·lació de tots els judicis sumaríssims duts a terme” després de la guerra. Oriol Lladó, alcaldable d’ERC, assegura que la recuperació de la figura de l’alcalde Xifré “era un tema pendent a la ciutat”, i veu en l’abstenció del PP –la qual, per altra banda, “lamenta”–, “un petit espai perquè en l’àmbit local es pugui recuperar la figura de Xifré”.
El candidat socialista, Jordi Serra, no es mostra gens estranyat per l’estratègia del PP, del qual s’esperava “qualsevol cosa”, ja que el seu posicionament “és governar per als seus i no per a tots els badalonins”, una postura compartida també per CiU, que explica que “l’abstenció del PP entra dins de la seva lògica política de no condemnar el franquisme”.
Per la seva banda, el cap de files d’ICV-EUiA, Àlex Mañas, afirma a aquesta publicació que s’ha comès una “injustícia històrica” per part dels governs municipals des de la Transició per “no haver reconegut obertament el paper de l’alcalde Xifré”, i creu que “el millor homenatge és que es compleixi l’acord de la moció” i que el consistori “es personi en aquesta causa”.
Justament és aquí on els partits es mostren més pessimistes. Per una banda, Lladó alerta del “mal costum” de “no complir amb les mocions aprovades al Ple”, en clara al·lusió al govern d’Albiol. CiU, PSC i ICV-EUiA, tanmateix, apunten a un possible canvi de govern al mes de maig perquè es pugui desenvolupar una moció de la qual el PP “no en farà ni cas”, tal com indica Serra.
Frederic Xifré, 75 anys de l’assassinat d’un alcalde
El passat diumenge 15 de febrer, en el 75è aniversari de l’assassinat de l’alcalde Frederic Xifré a mans del franquisme, la plaça que du el nom de l’històric batlle badaloní va acollir un acte d’homenatge a la seva memòria convocat per ERC.
Xifré era propietari de la fàbrica El Pèl del carrer Eduard Maristany, que es dedicava a la confecció de perruques i postissos. Tot i que ja va ser regidor el 1918 per la Unió Federal Nacionalista Republicana, en fundar-se Esquerra Republicana de Catalunya, l’any 1931, va passar a militar-hi. Tres anys més tard, Xifré va ser escollit regidor per aquesta formació i, el 16 de març del 1936, pocs mesos abans de l’inici de la guerra civil, va ser nomenat alcalde.
El seu mandat va ser curt i el gener de 1937 es va haver d’exiliar a Marsella. El desembre d’aquell mateix any va tornar a Catalunya, on va viure apartat de la política i sense por de ser detingut. Tanmateix, el març del 1939 va ser apressat per elements de la Falange. Seguidament, va ser sotmès a un consell de guerra sense garanties i, tot i els testimonis favorables de persones com el superior de la Cartoixa de Montalegre o els 66 treballadors de la seva fàbrica, va ser sentenciat a mort i executat el 15 de febrer de 1940.
