Les Tres Xemeneies i tota la franja del litoral de Sant Adrià són en boca de tothom. L’Ajuntament adrianenc té pendent declarar Bé d’Interès Local (BCIL) l’estructura que encara queda dempeus de l’antiga central tèrmica i, al mateix temps, té la intenció de construir un nou barri al front marítim. Per altra banda, Badalona va aprovar abans-d’ahir una moció per a la conservació de les Tres Xemeneies i fins i tot l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha definit recentment l’espai com “un dels que ofereix més oportunitats de desenvolupament”.
Però més enllà d’aquest futur incert, sobre el qual els ajuntaments hi tenen dipositades grans expectatives, quina incidència han tingut les Tres Xemeneies en la història del Barcelonès Nord?
“SÍMBOL VERTICAL”
Molt abans que es construïssin, Sant Adrià ja va acollir el 1913 la seva primera central tèrmica. Va ser aleshores quan el caràcter tradicionalment rural del municipi va canviar, adquirint una forta essència industrial. Una essència que encara creixeria més durant el període de desarrollismo de la dictadura franquista, amb la construcció durant la dècada dels 50 de les centrals Badalona I i Badalona II. Les naus centrals van ser complementades els anys 70, quan es van aixecar les Tres Xemeneies.
Una estructura que l’historiador badaloní, Emilio Ferrando, qualifica de “símbol vertical”. “Alguns l’anomenen la Sagrada Família de l’electricitat”, afegeix l’historiador. De fet, l’antiga central tèrmica de Sant Adrià constitueix un referent en l’evolució industrial de Catalunya i Ferrando alerta que és un error no conservar la maquinària interior de la central. “Pot passar com a Badalona, on s’ha conservat molt poc llegat tèxtil”, explica. “Si ja hem perdut el nostre llegat rural, també podem perdre l’industrial”, avisa l’historiador.
Una opinió compartida per la Plataforma per a la Conservació de les Tres Xemeneies, que critica l’actuació de l’Ajuntament de Sant Adrià. “No ha fet prou per salvar el patrimoni”, considera el seu portaveu, Roger Hoyos. La plataforma assegura que fins que el PSC no ha perdut la majoria absoluta no s’ha fet cap pas en relació amb la declaració de les Tres Xemeneies com a BCIL. “Al final la indústria elèctrica a Sant Adrià només es podrà estudiar a través dels llibres o Internet”, diu Hoyos.
Tot i ser un referent en l’imaginari col·lectiu de la comarca, els veïns no sempre han vist amb bons ulls l’existència de la central. El millor exemple és la manifestació que el 28 de setembre de 1966 va recórrer els carrers de Badalona. Més d’un miler de persones, la majoria dones, van exposar el seu malestar per l’anomenat “polsim negre” que sortia de la central. Un fenomen contaminant que era ben present en la vida quotidiana dels veïns, ja que quan plovia el polsim empastifava les façanes de les cases o la roba estesa. De fet, segons relata l’historiador badaloní Jose Miguel Cuesta, sovint els barcelonins es referien despectivament a la zona com a “Txernòbil”.
LLUITA OBRERA
Amb el temps, però, els veïns van deixar de banda gran part de les connotacions negatives de viure al costat d’un element contaminant. “La lluita obrera va convertir les xemeneies en un símbol identitari”, afirma Cuesta.
Un dels moments clau que va contribuir a aquesta evolució va ser el 3 d’abril de 1973, quan la policia franquista va assassinar Manuel Fernández Márquez, un obrer que treballava en la construcció de la tercera xemeneia de la central. Després d’unes jornades de vaga, la brigada especial del règim va carregar contra els obrers. Unes duríssimes càrregues amb trets de pistola que van matar Fernández.
A hores d’ara és una incògnita saber com evolucionarà durant els pròxims anys el front litoral adrianenc, però el passat industrial i de lluita difícilment serà esborrat. “Mirar l’horitzó i no veure-hi les tres xemeneies seria estrany”, conclou l’historiador Jose Miguel Cuesta.
