Pere Arquillué durant la representació de “Primer Amor”. Arxiu
Dissabte podrem veure “Primer amor” al Teatre Zorrilla. Un treball arriscat que explica el primer amor d’un home turmentat. Un relat de Samuel Beckett portat a l’escenari amb l’única interpretació de l’actor Pere Arquillué, guardonat recentment amb el Premi Nacional de Cultura.
Com és el protagonista de “Primer amor”?
Aquesta és una història d’amor clàssica escrita per Samuel Becket, un escriptor amb una visió molt personal de la vida. Posa aquest relat en boca d’una persona que viu fora de la societat i li permet explicar l’amor des de l’altra banda. És com una tragicomèdia, el que diuen les paraules poden fer riure però els silencis, allò que no es diu, porten molta tragèdia.
Estar sol dalt de l’escenari, dóna més llibertat a l’hora d’interpretar aquest personatge?
Aquest text l’hem treballat com si fos una partitura. S’ha de ser precís però, alhora, dóna llibertat per comunicar-se amb el públic. Volíem trencar la cinquena paret, allà on acaba el pati de butaques. És un text molt pautat que obliga l’actor a estar al 110% però inclou una llibertat interior.
Aquest tipus de text i d’interpretació pot perdre força amb el temps?
Al contrari. Martin Wuttke (actor alemany) el va fer durant 14 anys, jo espero fer-lo almenys deu! És un text atemporal i un personatge que no té edat. Espero portar-lo amb mi el màxim temps que sigui possible. És un text que ajuda a créixer l’actor, a més no me l’acabaré mai. És d’aquelles coses que van creixent amb tu.
Aquest és un home turmentat, tant o més que el Claudi Guitart (personatge que Arquillué interpreta a la Riera de TV3). Tenen la mateixa dificultat?
Són dos personatges diferents en dos mitjans diferents, no tenen res a veure. Això sí, un mitjà complementa l’altre. Mentre la televisó és mes fresca, mes directa, mes immediata, el treball del teatre demana més profunditat.
Premi Nacional de Cultura i Ciutat de Barcelona de Teatre. És una responsabilitat?
És una responsabilitat però, alhora, una alegria i un estímul. M’agrada molt perquè s’ha valorat un tipus de treball que no es veu gaire a Barcelona, s’ha valorat la capacitat de risc, allò pel que volíem apostar. Una responsabilitat, sí, però no més del compte. És un agraïment de la meva ciutat i del meu país, estic molt content.
