D’aquí a nou dies, durant la mobilització per la Diada Nacional, l’independentisme té una nova prova per demostrar la seva força arreu de Catalunya, especialment en aquelles demarcacions on fins ara s’ha mostrat com una opció política minoritària o, si més no, on no ha aconseguit l’hegemonia.
Aquest és el cas del Barcelonès Nord, on el sobiranisme encara té molt camí per recórrer. Si ens fixem en els resultats de les eleccions del 27 de setembre del 2015 –plantejades com un plebiscit a favor o en contra de la independència–, només a Montgat i Tiana la suma dels vots de Junts per Sí i la CUP van permetre a l’independentisme guanyar els comicis, tot i que la suma de les dues llistes només va superar el 50% dels vots a Tiana.
Ara, un any després, la mobilització de l’Onze de Setembre pot ser un bon termòmetre dels suports sobiranistes al Barcelonès Nord, en un moment en què a l’agenda política catalana hi apareix en vermell el dia 28 de setembre. Serà aleshores quan el president de la Generalitat Carles Puigdemont se sotmetrà a una qüestió de confiança al Parlament, a la qual Puigdemont ha supeditat la continuïtat del procés sobiranista.
El Parlament ja va aprovar al juliol incloure un “mecanisme unilateral de participació” que obre la porta a tirar pel dret en la ruptura amb l’estat espanyol. Això sí, les entitats independentistes són conscients que per això cal eixamplar la base i sumar més múscul.
ARGUMENTS PRÀCTICS
Per aconseguir-ho, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) defensa arguments més pràctics que identitaris o sentimentals al Barcelonès Nord. “Hem d’evidenciar que continuar a l’estat espanyol afecta la vida quotidiana dels catalans”, exposa Oriol Codina, membre del secretariat nacional de l’assemblea en representació del Barcelonès Nord. “En l’últim any hem anat als barris a explicar els greuges que patim en matèria de pobresa energètica, habitatge i manca de sobirania en tots els àmbits”, afegeix.
El president d’Òmnium Cultural al Barcelonès Nord, Jordi Ballesteros, s’expressa en la mateixa línia. “Hem d’apostar per l’independentisme pràctic”, diu. “Quan ho hem enfocat des d’aquest punt de vista, la gent ens escolta”, assegura. Ballesteros considera que la feina de les entitats sobiranistes és fer perdre la por a la independència. “Cal treballar en la curta distància i amb paciència, ser seductor i persuasiu i no partir de la idea de convèncer ningú”.
D’altra banda, Codina explica que l’ANC ha centrat el seu focus a convèncer els veïns que el 27S van votar Catalunya Sí que es Pot o els que a les eleccions espanyoles van dipositar la seva confiança en En Comú Podem. “Hem de fer-los veure que l’única manera de tenir justícia social és amb la independència”, afirma.
TREBALLAR ALS BARRIS
Una tasca que alguns defensen fer des de la base, picant pedra en barris on tradicionalment l’independentisme ha estat minoritari. És el cas de la territorial de Súmate a Sant Adrià, creada a l’abril. “Cal ser presents allà on hi ha vida associativa”, reivindica el seu portaveu, Andreu Vélez.
D’altra banda, Vélez assegura que la via per eixamplar la base és el contacte directe, fugint de l’adoctrinament. “Hem d’arribar al poble i la manera de fer-ho no és a través de les urnes”, argumenta. El portaveu de Súmate destaca la feina feta per l’associació a barris com la Mina, la Catalana o Sant Joan Baptista. “Hem avançat en zones tradicionalment reticents a l’independentisme”, afirma.
En aquest sentit, Ballesteros fa una crida a la perseverança. “La independència no solucionarà tots els problemes de cop, però ens veiem capacitats per sortir-nos-en”, conclou.
