Gols psicològics n’hi ha molts. Els locutors esportius sempre diuen que el moment en què un equip ha marcat és fonamental. Al principi del partit; poc abans d’acabar la primera part; a l’equador de la segona o al clàssic minut 91. Doncs amb les eleccions passa una mica el mateix: totes les eleccions són cabdals, o això és el que ens volen fer creure els polítics que hi concorren. Tanmateix, no tots els comicis són transcendentals, però n’hi ha que sí ho són. I les eleccions municipals que se celebren aquest diumenge a Badalona no només són importants pels 155.987 electors i 218.800 habitants de la ciutat, sinó per la resta del país. N’hi ha dos motius més que evidents. Un: el Partit Popular més bel•ligerant d’Espanya amb els nouvinguts, comandat per Xavier Garcia Albiol, pot guanyar les eleccions per primera vegada a la història en una ciutat important de Catalunya, la nostra. Dos: el govern que surti elegit haurà d’encapçalar un projecte sense recursos i una ciutat amb 22.000 aturats.

BADALONA, CAS ÚNIC

Una persona que coneix bé Badalona, doncs va ser alcaldessa durant 9 anys, la socialista Maite Arqué, afirma que les eleccions passades ja van ser especials però que aquestes les superen, sobretot pel discurs “dur i brut” del Partit Popular dels darrers quatre anys. Segons Arqué, que per la seva condició de senadora passa la meitat de la setmana a Madrid, “Badalona no té problemes més greus que altres ciutats similars”, no obstant això s’ha guanyat “molt mala fama a l’ex­- terior”. Més que la resta?

Per pes demogràfic i morfologia de la seva població Badalona només és comparable amb l’Hospitalet del Llobregat. Comencem per la població. La segona i tercera ciutat més habi-­ tades de Catalunya han patit dues grans onades migratòries: la primera a partir dels anys seixanta; aquells nous catalans provenien d’altres zones d’Espanya i molts d’ells van arribar a bord de El Sevillano, un vagó del qual es conserva al MHIC de Sant Adrià. La segona onada, en canvi, s’ha produït bàsicament en els darrers 15 anys i els integrants de la mateixa han vingut de països extracomunitaris, sobretot d’A­- mèrica del Sud i Àsia.

Pel que fa a l’economia, la situació és similar, tot i que l’Hospitalet surt millor parada. Mentre a Badalona hi ha 22.168 aturats (amb una població de 218.800 persones) l’Hospitalet no en té gaires més, concretament 22..800, tot i que la habiten 267.000 persones. Malgrat aquestes similituds, mentre a l’Hospitalet governa el PSC amb àmplia majoria (té 17 regidors i el segon partit, el PP, en té només 5), a Badalona els socialistes han anat perdent terreny davant dels populars, i tot i que actualment els superen (9 a 7) algunes enquestes auguren un empat a 9 o 10 regidors. Per què ha millorat tant els seus resultats el PP d’Albiol a Badalona? Quin missatge li falta transmetre al candidat popular de l’Hospitalet, Juan Carlos del Río, a qui les enquestes li do­nen de nou 5 regidors?

VEUS DE LA CIUTAT

El missatge que gasta Albiol, qualificat per molts de xonòfob, preocupa a més d’un. Per a Marc Alomà, delegat de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona a Badalona, la majoria de propostes dels populars no es poden dur a la pràctica, ja sigui perquè no hi ha els recursos o perquè són directament il•legals. I respecte a la situació econòmica del consistori es mostra clar: “Els ciutadans te­nen molta responsabilitat enguany ja que han d’escollir qui encapçala un govern amb menys recursos que mai”.

El president del l’empresariat, Joaquim Padrós, en canvi, assegura que li preocupa fonamentalment que el nou alcalde compleixi les sis demandes que han plantejat des de la Federació d’Empresaris. I a les antípodes del món empresarial s’hi troba el social. Per a Salva Periago, de La Rotllana, “estem davant d’una crisi econòmica i de model”. Segons Periago, la ciutat necessita un nou paradigma propi i que els partits polítics reflexionin sobre la feina que han fet. Alguns més que altres, ja que els populars només han llançat “propostes de mag” que no ens trauran de la crisi. Un altre badaloní amb visió global és el periodista Leandor Lamor, qui qualifica la comtessa de “trascendental”, ja que en períodes de crisi els polítics tenen el repte de que els ciutadans “recuperin la confiança en la Política”. Lamor sosté que Badalona té la oportunitat de convertir-se en una ciutat atractiva per rebre inversió i generar ocupació, però que per aconseguir-ho el futur govern haurà de posar el marc que faciliti ambues coses, a més de transmetre confiança i sensació de protecció als ciutadans a tots els nivells. Passarà a la història Badalona aquest diumenge? Sortirem de dubtes abans de la mitjanit.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram