Els comerciants que encara queden al mercat esperen que torni a obrir un supermercat que els retorni la clientela que han perdut. Foto: A.R.
El del barri de Pomar és un mercat sense soroll. Aquest desangelat equipament amb més de tres dècades d’història agonitza davant l’atenta mirada de veïns i comerciants. Els passadissos buits i les parades tancades són vestigis d’un passat millor. “Amb el que havíem arribat a vendre aquí… i ara això sembla un cementiri”, lamenta la Noelia. Aquesta xarcutera de Bufalà és una de les poques paradistes que resisteixen estoicament. “He pensat de marxar molts cops, però, on vaig a aquestes alçades?”, assenyala la dona, que creu que pràcticament s’hauria de donar un premi als clients que continuen anant-hi a comprar.
Des del tancament del supermercat de la cadena Dia el passat agost, la situació del mercat s’ha agreujat dràsticament. “La clientela ha disminuït prop d’un 30%. Els que continuen venint ho fan perquè ens coneixen”, afirma en Toni. La seva paradeta és l’única peixateria que queda dempeus a la plaça. “La situació dels mercats de Badalona és preocupant. Els comerciants han anat marxant en els últims anys a mesura que trobaven alguna cosa millor. Jo vull quedar-me, però, si no posen un nou supermercat, serà difícil sobreviure”, assegura en Toni.
Segons explica aquest pescater, la sintonia entre paradistes i Ajuntament mai ha estat gaire bona. Fa un temps, els mateixos llogaters van haver d’actualitzar el sistema de ventilació cansats d’esperar una resposta per part del consistori i ara estan a l’espera que els aprovin un canvi de lloc per poder concentrar els comerços oberts en un mateix passadís. “Així almenys la plaça tindrà un aspecte més de mercat”, apunta en Toni, i afegeix que la davallada en la clientela també està posant en perill la funció social d’un espai situat entre dos barris històricament castigats per la falta d’equipaments.
TRASPÀS DE CLIENTS
La Maria i la seva mare es troben com gairebé cada dia per fer un cafè en una de les taules del bar La Granja, un establiment a les portes del mercat que sobreviu entre locals amb les persianes abaixades. “És una llàstima veure la plaça d’aquesta manera. Abans la meva mare podia comprar-ho tot aquí i ara, en canvi, l’hem d’acompanyar els fills un cop a la setmana al súper per ajudar-la perquè ja no l’hi queda tan a prop. Els hi hauria de fer vergonya”, comenta la dona. Precisament, aquest és per als paradistes el gran problema de no comptar amb una cadena que reemplaci la vacant que va deixar la companyia Dia: la pèrdua de la gent gran com a clientela. “Molts veïns aprofiten que han de moure’s fins al supermercat per ja comprar-ho tot allà”, apunten.
Vuit són les parades que segueixen en funcionament de les prop de 40 totals
Una de les persones que més ha notat aquest traspàs de clients ha estat l’Isa. Aquesta venedora de l’ONCE porta vivint al barri de Pomar des que tenia nou mesos i, en els 30 anys que porta en funcionament el mercat, no havia viscut una situació igual. “Sembla que no interessa salvar aquesta plaça. Jo fins i tot he contactat amb la meva empresa per intentar fer pressió”, explica mentre es passeja pels passadissos gairebé deserts al crit d’“un cupón” i “avui tindrem sort”.
L’Isa va ser una de les veïnes que va participar el passat 25 de febrer en una concentració de protesta per la situació del mercat prèvia a la celebració del segon ple municipal de l’any, on es va aprovar una moció del grup del Partit Popular per dignificar l’equipament. “L’alcalde en persona es va comprometre a tenir el supermercat enllestit en un parell de mesos. Si els polítics no compleixen amb la seva paraula, haurem de tornar a sortir al carrer, aquest cop amb més força”, adverteix la dona.
RESISTÈNCIA I ESPERANÇA
Aquesta voluntat de resistència és palpable a cadascuna de les cantonades del mercat. Les parets porten mesos engalanades amb pancartes i cartells demanant una solució. “Hem de continuar amb la lluita. Aquest és l’únic mercat del barri”, recorda la Maria. Aquesta fruitera regenta amb la seva parella una de les vuit últimes parades que queden a la plaça d’un total de prop de quaranta. En les tres dècades de trajectòria, la Maria ha vist com els paradistes anaven marxant a poc a poc, contribuint a la degradació del mercat.
Malgrat la situació límit, els comerciants supervivents encara mantenen un bri d’esperança. Segons apunten, una coneguda cadena de supermercats s’ha interessat per l’espai que ocupava la companyia Dia i només estaria pendent del vistiplau del consistori.
