“La transició tenia molts llops amagats”

La presidenta de la Fundació Internacional Olof Palme, Anna Balletbò, recorda pel Línia Badalona el cop d’estat del 23-F a pocs dies de que es compleixin 30 anys de l’efemèride. Balletbò també explica com és que va ubicar a Badalona la seu principal de la Fundació Internacional Olof Palme.

Quina relació tenien Olof Palme i Badalona?

La vida està plena de casualitats i a vegades fins i tot de circumstàncies inesperades. Era diputada i presidenta de l’Associació de Nacions Unides d’Espanya, que donava un premi de la pau cada any. Vam donar-li el premi a Olof Palme, que va venir en un viatge privat el 16 de novembre. Just el 28 de febrer de l’any següent, el mataven. Les últimes imatges de Palme amb vida són a Badalona.

Per què Badalona?

Perquè l’associació feia itinerant cada any el premi. Com que jo era diputada, i en Joan Blanch també, li vaig preguntar si podíem fer el sopar a Badalona i el vam fer a l’antic estadi de la Penya. Es va estar dos dies aquí, vam passejar per la Rambla, va firmar el llibre d’honor… Llavors va sorgir amb en Blanch la idea de fer la fundació.

Faran algun acte de commemoració?

Farem un acte al saló de plens de l’Ajuntament de Badalona amb l’entrega d’una medalla que honora la gent que té una trajectòria a favor de la pau i desarmament i que han col·laborat amb la fundació. Aquest any li donarem a l’exministre francès Bernard Kouchner, a Miguel Ángel Moratinos i a la Margarita Papandreu. Vindran i serà un acte preciós.

Kouchner?

En Kouchner el vaig conèixer quan era ministre de Sanitat, que ens va obrir la porta de Somàlia per portar-hi 2.000 tones de material humanitari, que aviat està dit, en un vaixell amb mariners voluntaris de la UGT. Aquesta acció gairebé em col·loca de subsecretària de Nacions Unides. El Boutros Ghali em va dir que tenia informes del havíem fet i em va confessar que no s’aclaria amb l’ajuda humanitària. Buscava algú que s’hi posés al capdavant i no vaig recollir el guant. Em va fer molta basarda perquè era una oportunitat d’or.

Què fa la FIOP?

Tenim dues àrees de treball: acadèmica i de cooperació. La seu principal torna a estar al carrer Sant Miquel. També vam estar a la plaça Assemblea de Catalunya, en una torre molt bonica. Però l’Ajuntament volia vendre l’edifici. Vam estar provisionalment a la Via Augusta. Vam tornar al carrer Sant Miquel en una nova seu. Fem seminaris per a universitaris. Fem la trobada a Sant Jeroni de la Murtra. També fem les conferències als instituts de Badalona, a on tractem els mateixos temes del seminaris però en un nivell més assequible.

Com veu les revoltes al món àrab?

És la primera vegada en què la joventut que rebutja aquests règims dictatorials i corruptes veu que hi ha alguna solució més enllà d’Al Qaeda. Veuen com manifestant-se a la plaça canvien coses. Que hi ha un camí més enllà d’embolicar-se en bombes. Això pot tenir una transcendència brutal.

Què recorda del 23F?

Amb el pas del temps tens una perspectiva diferent. Te n’adones que aquella transició que tots fèiem tan innocentment tenia molts llops amagats. Pensàvem de bona fe que votàvem i ja estava. Hi havia unes crostes a dins l’exèrcit, la guàrdia civil, la policia, els cossos de seguretat, la intel·ligència que molts estaven conspirant contra la democràcia com es va demostrar.

Vostè va sortir de l’hemicicle a l’estar embarassada…

Vaig tenir l’excusa ideal per poder marxar. Vaig parlar primer amb casa. Després vaig creure que havia de parlar amb el Rei. Vaig trucar a en Pujol. El vaig informar perquè era el meu president. La primera frase que em va dir: “El rei? Perquè vols el telèfon del Rei?”. “Que vols dir que no s’hi juga alguna cosa?”, li vaig dir. “Bona idea. Jo també el trucaré!” , em va dir. Sempre faig la broma que el famós “Jordi, tranquil” me’l deu a mi.

Què li va dir al Rei?

Mentre jo parlava amb el Rei no parava de rebre trucades. El de la capitania de Sevilla el va trucar tres cops. En Felipe González sempre diu que la primera persona civil que el truqués fos dona, socialista, catalana i embarassada va ser un gran bingo. Ell em va preguntar moltes coses però jo després li vaig dir “Puedo yo también preguntar? Usted qué piensa hacer?” Va respondre “El Rey está al servicio de los más altos intereses de España”. A mi em va semblar poc i li vaig dir “I…?” Se’m va quedar la boca seca. “…Y de la democracia”, va dir. Llavors ja va estar.

S’apropen les municipals a Badalona…

No m’agrada parlar de política ara que no m’hi dedico de manera intensa i menys en el cas de Badalona, que hi tenim la Fundació i em dec molt al conjunt de la població. En Jordi Serra crec que ha fet una bona feina. És possible que pateixi el desgast de molt temps de govern socialista però ell és una persona que ho fa bé i que ha hagut d’estrènyer-se el cinturó. Alguns governants poden tenir un cert càstig per fer coherentment l’obligació de retallar despesa i en Jordi ho fa sense que li tremoli la mà. De majories absolutes a Badalona no n’hi haurà de ningú. N’estic convençuda. Sigui quin sigui el resultat, els partits resultants s’hauran de posar d’acord. I si les posicions són molt radicals costa després trobar companys de viatge.