Tiana i Montgat, quan eren un únic municipi. Foto: Institut Cartogràfic de Catalunya
Montgat i Tiana protagonitzaven el 17 de juliol de 1933, ara fa gairebé 90 anys, l’última gran segregació del Maresme. En aquesta història són diversos els factors que van conduir fins a la separació d’aquests dos municipis, en especial l’econòmic i el polític. Segons explica a Línia Nord el genealogista montgatí Abelard Chimisanas, històricament el barri de Montgat, que formava part del municipi de Tiana, era un barri pobre que en diverses ocasions havia reclamat l’autonomia.
“Els diners estaven a Tiana i a l’antic barri de Montgat, que era un barri de pescadors, hi havia cert malestar amb Tiana”. Per tant, la cerca d’unes condicions millors va ser l’origen del canvi. Els primers fonaments arriben oficialment el 1857, amb la construcció de l’Església de Santa Maria i Sant Joan i amb la posterior proclamació com a Parròquia, que arribaria 10 anys més tard, el 1867. D’aquesta manera, explica Chimisanas, es produïa la “separació parroquial” que conferia certa autonomia a Montgat.
La industrialització, clau
Un dels factors que va tenir una gran influència va ser la industrialització de l’actual barri de les Mallorquines, popularment anomenat el Montgat del Fum. Les fàbriques van atraure un gran nombre d’immigrants procedents del sud de Catalunya, València i Aragó que van arribar al poble per treballar a finals del segle XIX i principis del XX. Tant és l’impacte que van crear que es va notar en la política del poble.
En les eleccions de 1931, per primera vegada en la història de Tiana, va ser elegit alcalde un veí del barri de Montgat, Carmel Casanoves, així com el primer tinent d’alcalde. El fet que els càrrecs més importants del consistori estiguessin en mans dels montgatins no va agradar als representants polítics de Tiana, que després d’aquest succés, van proposar formalment que s’iniciés la segregació en dos pobles independents.
Un fet que no arribaria oficialment fins al 1933, dos anys més tard. “La llei no permetia la segregació d’un poble si tenia menys de 2.000 habitants, d’aquí el retard”, recorda l’historiador tianenc Josep Maria Toffoli. Tant Chimisanas com Toffoli coincideixen que la separació en dos pobles va ser amistosa perquè, majoritàriament, ambdues parts creien que era la millor solució.
D’una banda, Tiana “recuperava” el poder dins del seu propi municipi i els montgatins potenciaven la seva identitat i creien que tindrien unes millors condicions. De fet, explica Toffoli, existeix un document amb 284 signatures de veïns i membres d’entitats de Tiana que estaven d’acord amb aquesta separació. Preguntats per si la decisió va ser la correcta o no, aposten perquè sí. Tots dos també plantegen que, potser en l’actualitat, Montgat i Tiana aconseguirien més com un sol poble, però que és difícil de saber.
