Garantir el paper inclusiu de les escoles i instituts de Catalunya. Aquest és l’objectiu del darrer informe sobre segregació escolar del Síndic de Greuges, publicat el 9 de novembre. A través d’un estudi dels centres educatius d’arreu del territori, el Síndic analitza les causes per les quals uns centres tenen més demanda que altres i atreuen fills de famílies amb un perfil social determinat.
A l’informe, el Síndic assenyala que en diversos municipis hi ha alhora un elevat percentatge de centres amb sobredemanda -més sol·licituds de primera opció que places en oferta- i de centres amb demanda feble, és a dir, amb menys del 75% de places sol·licitades en primera opció.
Per què, doncs, si hi ha places en una escola o institut, les famílies no volen portar-hi els seus fills? Les respostes del Síndic van des de les diferències en els costos d’escolarització, les quotes que es paguen a les AMPA, el fet que molts centres amb projecte educatiu propi no tinguin en compte la inclusió o el fet que alguns centres concertats no siguin proactius en l’escolarització dels alumnes amb menys recursos.
En el cas de Badalona, el 31% dels centres de la ciutat tenen sobredemanda, mentre que la demanda feble afecta també un 31% de les escoles i instituts. A Santa Coloma els centres amb sobredemanda representen el 33%, mentre que n’hi ha un 26,7% amb demanda feble. Línia Nord ha parlat amb les regidores d’Educació i amb representants del moviment educatiu per analitzar les causes d’aquesta tendència.
TRENCAR MITES
En el cas de Badalona la Federació d’AMPA (Fampas) considera que hi ha diversos centres estigmatitzats sense cap base objectiva i assegura que aquest fenomen es produeix a tots els districtes. D’altra banda, la federació creu que les associacions de pares han de treballar per establir unes quotes similars a tot el municipi. “Hi ha diferències entre el que els pares paguen a les AMPA dels centres i això pot generar segregació”, assenyala el vocal de formació de Fampas, Alexandre Bello i Abellà.
Un altre element segregador pot ser el fet que algunes famílies percebin en negatiu la presència de famílies nouvingudes. De fet, el Síndic assenyala que les escoles catalanes amb demanda feble acostumen a tenir un percentatge d’alumnat estranger i amb necessitats educatives especials més elevat que els centres amb una demanda consolidada. Per posar-hi fre, Fampas engegarà la campanya De veu en veu, adreçada a les famílies que el curs que ve portaran els seus fills a primària. “Compartirem experiències positives que hem viscut gràcies a la diversitat a les escoles”, avança Bello.
En el cas de Santa Coloma, l’Assemblea Groga assenyala que la segregació escolar per motius de procedència és una realitat a barris com Fondo, que a més acull la majoria de centres considerats de màxima complexitat pel fet de situar-se en un entorn social i econòmicament desafavorit. “El problema és que la Generalitat no aporta prou recursos a aquests centres”, diu Arnau Rodellar, membre de l’assemblea, que posa com a exemple la falta de personal en algunes escoles o la supressió d’una línia a l’Escola Miguel de Unamuno. “A l’Institut Terra Roja només hi ha una aula d’acollida per a 64 alumnes nouvinguts”, afegeix.
ACABAR AMB ELS CONCERTS?
El Síndic també fa una llista de greuges en què, segons assegura, incorren alguns centres concertats, com l’exigència del pagament de quotes, que assenyala com a causa del foment de la segregació.
Per equilibrar la demanda, l’Assemblea Groga aposta per acabar amb el sistema d’ensenyament concertat i no per augmentar el control dels centres privats que reben diners públics. “És l’única manera de garantir l’equitat, la cohesió social i la igualtat d’oportunitats”, defensa Rodellar. Una opinió compartida per Bello, que assegura que, tot i desitjar un sistema educatiu totalment públic, aquest canvi no es pot produir d’un dia per l’altre. “La realitat és que les persones econòmicament desafavorides acaben a la pública i les altres a la concertada”, assegura.
Tots dos fan referència al transvasament d’alumnes de la pública a la concertada quan comencen l’educació secundària. Una tendència reflectida a l’informe.
PROJECTES PROPIS
L’Assemblea Groga colomenca demana també implicació a l’Ajuntament. En primer lloc, que el mapa escolar redueixi les possibilitats d’elecció d’escola pública a les famílies. “No entrarien en competència i totes tindrien més recursos i projectes propis”, defensa Rodellar.
Uns projectes propis que, segons el Síndic, no són una solució màgica, ja que assenyala que molts centres -públics i concertats- amb projectes pedagògics específics obliden el factor inclusiu. En aquest sentit, la regidora d’Educació de Badalona, Laia Sabater, defensa que Generalitat i consistoris treballin conjuntament per adaptar els projectes de cada centre al seu entorn. “Les administracions no hem d’entrar en competència sinó col·laborar”, diu.
La regidora d’Educació de Santa Coloma, Mireia González, s’expressa en la mateixa línia. “No pot haver-hi la sensació que hi ha escoles públiques de primera i de segona”, considera. Per evitar-ho, González també creu en el treball coordinat amb Ensenyament. “Hem de treballar projectes forts i específics per a cada centre que reforcin el sentiment de pertinença al barri i a l’escola”, diu.
Sigui com sigui, Badalona i Santa Coloma tenen el repte de reduir la segregació escolar. No només pels efectes sobre els alumnes en la seva etapa acadèmica, sinó per l’obstacle que suposa en la construcció d’un model social equitatiu i d’igualtat d’oportunitats.
