Interior de la fàbrica modernista de l’Anís del Mono. Arxiu
Els treballadors de la fàbrica de l’Anís del Mono, al carrer d’Eduard Maristany, a tocar amb el Pont del Petroli, han celebrat l’aniversari del mític licor badaloní amb un pastís gegant i han volgut traslladar la celebració als seus clients d’arreu del món amb l’edició de 140.000 botelles de col·leccionista en què per primer cop des de la història de l’anisat l’etiqueta no és l’original: inclou lletres daurades i vermelles amb la coneguda mona amb el rostre humà amb motiu de l’aniversari. Les ampolles ja es poden trobar en els comerços i s’espera que s’exhaureixin per la campanya de Nadal, on s’exhibeixen com un regal perfecte per aquestes festes.
Durant l’acte, l’empresa propietària del licor des del 1974, el Grup Osborne va apostar perquè la fàbrica continui a Badalona, com a mínim “per 140 anys més”. De fet, el gerent de la factoria badalonina, Antonio Guillén, va explicar que la fàbrica aprofitarà la remodelació de la Rambla per reformar la façana de la banda de mar i “fer-se veure” amb la futura inauguració del Museu Nacional del Còmic i la Il·lustració. A l’estiu, l’aroma matafaluga amb què es prepara el licor continuarà present per molts banyistes.
L’Anís del Mono és, de llarg, l’anís més venut arreu de l’Estat espanyol amb un total de 3,5 milions d’ampolles venudes en aquest últim any, el 27% del total d’anissos que es fabriquen. La gran majoria, un 70%, es venen al sector de l’hostaleria, mentre que la resta es destina al consum domèstic, ja sigui pel simple gust de pendre un licor dolç, o per elaborar postres. Això pel que fa al nostre mercat més proper però les bodegues del grup Osborne també exporten l’anís per mercats com l’anglès o l’americà i fins i tot el xinès, on els productes espanyols estan emergint notablement.
Diverses ampolles d’Anis del Mono, exposades. Arxiu
L’acte de celebració del 140è aniversari va comptar amb el meteoròleg badaloní, Tomàs Molina, qui va explicar els lligams del barri del Progrés amb la fàbrica i les seves vivències com a veí de la zona. Tampoc va faltar un dels elements més característics de la marca com una Manola que duia una mona a l’espatlla i que rememorava el cartell de l’anís pintat per Ramon Casas.
