Rahola, una badalonina mediàtica, durant una entrevista a Ràdio Ciutat de Badalona. Arxiu

La pregonera d’enguany no deixa a ningú indiferent. És una periodista i escriptora badalonina que parla i escriu sense embuts. És molt coneguda pel seu caràcter, el seu bagatge i per la vehemència amb què defensa l’estat d’Israel i les dones. Ella és, Pilar Rahola.

Per què vius a Badalona?

Va ser la meva tria. Sóc especialment badalonina perquè la he triat jo. Aquí he escollit tirar endavant els meus fills i és on m’agrada respirar. El meu paisatge humà és Badalona. És una ciutat que em fascina ja que es barreja de barcelonès i maresme; ciutat amb arrels romanes i ciutat d’acollida de molts cultures; repte de futur i complexitat de present; la ciutat que passeges i la que pateixes. És un espai entre poble i ciutat, i m’hi he trobat tant a gust que mai he pensat marxar. Només deixaria Badalona per anar a Cadaqués.

T’esperaves ser pregonera?

Em va trucar l’alcalde abans de fer-ho públic. Li vaig dir que estava refusant totes les propostes que em feien, però que ser pregonera seria un orgull, i que em sentia molt valorada i responsable.

Cada pregó és un món?

Han de tenir un component de festa, això no es pot oblidar. Ha de ser social però poc polític, i intentaré que sigui un pregó per a tothom, voti el que voti. Faré algunes referències a persones que admiro, com Joan Argenté, a qui li ho dedico. No diré a qui s’ha de votar però sí que manifestaré que m’agrada com està sent governada la ciutat.

Al Facebook s’ha creat un grup en contra que siguis la pregonera. T’afecta?

No pas, deu ser un grup d’aquests propalestí que m’intenta boicotejar vagi on vagi. Hi ha gent molt interessant que critica Israel amb qui he tingut molt bons debats, però n’hi ha d’altres antisistema que neguen el debat i la paraula. Substituir els debats per pancartes em fa molta por. Aquesta polèmica, però, fa bullir l’olla i això em sembla fantàstic!

Segueixes l’actualitat local?

Hi parlo poc als mitjans ja que Badalona és el meu espai vital i emocional, i intento que no sigui el meu espai polític. A vegades està en ple centre del debat, aleshores sí que opino. Per exemple vaig posar la cara al manifest Ens agrada Badalona.

Creus que la imatge que es projecta de la ciutat s’ajusta a la realitat?

No, crec que està molt maltractada públicament, en part per la política que fa gent com Garcia Albiol. Em sembla inacceptable la imatge que s’ha donat, on sembla que hi hagi allaus d’immigrants que ens devorin. Per què no ho fan a d’altres llocs on hi ha autèntiques faveles? Perquè governa el PP. Jo amb 16 anys donava classes d’alfabetització a Sant Roc, i en aquell moment no vivia a la ciutat. De sempre hem intentat ajudar als nouvinguts, amb una societat civil molt implicada i solidaria. Em sap greu que es vulgui donar la imatge de ciutat abandonada i desestructurada, és molt pervers.

Tens clar el vot?

Sí, el tinc molt clar. No et diré qui votaré però sí a qui no. El PP de Badalona és el pitjor de Catalunya. És una llàstima, ja que tinc bona relació amb Alícia Sánchez Camacho. Aquí ha optat per alimentar el discurs de dreta extrema i fer populisme demagògic. Ho lamento profundament.

El teu darrer llibre, la República Islàmica d’Espanya, és un avís a navegants?

Absolutament. És un llibre que fa més de 10 anys que estic pensant. És el tema que més m’implica, en el qual hi tinc un gran recorregut. Sempre he tingut clar que l’escriuria però mai trobava temps. L’he acabat fent per compromís, tot i que em pugui complicar la vida. Crec que el país no té el debat obert i partim de grans ignoràncies. Després d’haver viatjat i conegut dones que lluiten pels seus drets m’he decidit a escriure’l. És un llibre frontal contra els fanàtics i misògins. Ja és hora de que parlem clar, perquè l’enemic el tenim a casa. Per poder defensar la massa de gent que ve d’altres cultures, hem de detectar els enemics que ens volen esclavitzar i fanatitzar aquells que utilitzen les tecnologies del segle XXI per intentar portar-nos al segle VIII. És un llibre clar en què no m’he deixat res. No és un llibre fàcil. Espero no penedir-me d’haver-lo escrit mai..

T’han defraudat els primer dies de govern de El rei Artur?

Li he posat una nota molt justa. Ell no m’ha defraudat, ja que crec que és coherent amb el que diu, però crec que no controla el relat públic. Se li ha anat de les mans alguns consellers i ens ha embolicat molt amb el tema de la sanitat…

I el govern local, aprova?

Crec que aprova molt. Penso que s’ha trobat amb la caixa buida, conflictes socials molt difícils abandonat a la seva sort. Amb una immigració molt potent, amb barris amb problemes…ha fet el que ha pogut i més. Li posaria un notable baix.